[title]
Vam aprendre a la televisió, amb J.R., el malèfic texà de Dallas, que hi havia un altre món més enllà del Duralex de casa. Cada cop que es tancava al despatx, se servia dos dits de whisky i la beguda sortia d’una ampolla de vidre tallat que feia soroll quan es tancava. A part d’aquell record i de les magnífiques cristalleries del cinema clàssic, a les cocteleries d’avui els gots mantenen la brillantor tèrbola dels somnis.
Al Tàndem, la base dels gots i de les copes està dividida per una quadrícula. D’estil clàssic i sobri, així ho va voler l’Alfredo, el pare dels propietaris, quan el 9 de març del 1998 va encomanar una remesa de gots a Josep Antoni Moya, tallador de vidre barceloní amb taller a les Corts. La data exacta apareix, a llapis, en una llibreta d’encàrrecs que mostra el fill del tallador de vidre, en Toni Moya, que també continua amb l’ofici del pare.
Encara avui, en Toni talla a mà el vidre de gairebé totes les copes de les cocteleries de Barcelona. I cadascuna amb el seu disseny únic (també venen a particulars), al passatge de Font, 8, des de fa 65 anys. El primer encàrrec de bar va anar a parar a l’antiga Terraza Martini. Des de llavors, els bàrmans han confiat en els Moya per personalitzar copes. Les de l’Ideal mantenen un detall que recorda el merlet d’un castell, les del Belvedere s’acosten a l’univers gaudinià i les del Solange són un homenatge a l’art déco