[title]
Ja el tenim aquí! Aquest matí s'ha instal·lat l'estàtua eqüestre de Franco davant del Born Centre Cultural. La telonera del Generalíssimo ha sigut l'estàtua de la Victòria, que ha arribat matinera, a les nou en punt (podeu apreciar en la seva arribada, en 'pick-up truck', com s'assemblava a un pernil gegant embolicat).
L'estrella de la jornada, l'escultura eqüestre de Franco –decapitada–, ha arribat tard: a les onze en punt s'ha col·locat sobre uns rails de ferro dirigits a la Victòria. Aquest conjunt monumental forma part de l'exposició 'Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà' que s'inaugura demà, 18 d'octubre, i que fins al 30 d'octubre es podrà visitar gratis.
Òbviament, l'objectiu de l'exposició no és glorificar el dictador, sinó tot el contrari: posar sobre la taula "la permissivitat amb els símbols de la dictadura a partir de la peripècia de tres estàtues –la República, l’eqüestre de Franco i la Victòria– i de l’actitud dels seus autors, Marès i Viladomat, que van treballar per la república, van exaltar el franquisme i van ser reconeguts per la democràcia. Això permet la reflexió sobre la banalització de la dictadura durant la democràcia com a base de la impunitat dels seus protagonistes i de la dificultat de restablir la memòria de la República i de les classes subalternes", diu l'Ajuntament de Barcelona.
Durant el matí, no hi han hagut grans mostres d'indignació ni d'adhesió (tret d'una senyora indignada que ha vingut amb una bossa de tomàquets, i un 'skinhead' carregat de gossos i tatuatges –els dos amenaçadors– que s'ho ha mirat atentament i no ha aixecat cap braç). Però la gent del barri hi diu la seva. En Jaime Arribas, un 'community manager' de Valladolid, viu just davant de l'antic Mercat i el primer que veurà quan surti al balcó serà el feixista decapitat: "No em sembla gens malament que hi sigui. El debat que hi ha és sobre si és el lloc adequat o no per a l'estàtua. Però a la xarxa molta gent en parla com si això fos una exaltació del franquisme, i no és així en absolut. El debat em sembla molt saludable", reflexiona Arribas.
Més emprenyat es mostra en Pau Ferrer, un jubilat de minsos recursos que en el seu camí cap al al menjador social que hi ha a tocar plaça d'Espanya s'ha trobat tota l'operació: "M'és igual si ets de dretes o d'esquerres. Jo sóc d'esquerres i a aquest no el vull ni veure. Va donar pel cul tota la meva família. No recordo quan va arribar al poder el malparit –jo tenia tres anys– però sí que recordo que durant molt temps la meva mare només tenia un pot de farinetes per alimentar-nos".
I als jubilats estrangers? Doncs a l'Anders i la Jeanett, una alegre i civilitzada parella de noruecs –d'aspecte molt més benestant que el ciutadà català, no cal ni dir-ho– els sembla magnífic: "Oi que Franco forma part de la història espanyola? S'han de recordar les coses bones i dolentes, no s'ha d'oblidar. Nosaltres també vam tenir els víkings i el tema de la Segona Guerra Mundial". Com passa a Espanya, fa de mal reccordar, això del col·laboracionisme amb els nazis.
Mentre parlo amb la gent, una impecable parella jove vestida estil hipster de Nuevas Generaciones em donen un díptic que m'insta a creure en els fets de la Bíblia de forma literal. Gràcies, m'ho miro. Mentre s'allunyen, ella s'hi atansa i li diu: "Mira esto que acaban de poner ¿Qué bonito, no?". Certes coses mai no canviaran.