[title]
És veritat que la creativitat al món de la gastronomia no hauria de tenir límits. I no serem nosaltres els qui els posem, només faltaria, però ahir, un amic va compartir a Facebook el que deia es convertirà en el plat estrella d'aquest any. I vaig pensar que potser se'ns ha anat una mica l'olla amb la innovació culinària.
La Croquertilla és una tapa de croqueta feta de truita de patates. Així de senzill. Boles fregides d'una massa d'ou, ceba i patata. Un invent d'un publicista saragossà de 27 anys que explica el seu 'revolucionari' invent així. "Se'm va ocórrer a casa amb la meva parella i els meus amics, van dir que era complicat, que es trencaria i... zas! Va néixer la Croquertilla". A priori, la gràcia d'una bona truita de patates és que sigui esponjosa, que no regalimi oli i que, precisament no sigui cruixent, no?
També tenim la pizza de 'nachos'. Un conegut em va dir que és genial, que es barregen molts sabors i que la gràcia és gaudir de la sensació de cruixent del 'nacho' i el pa de la pizza de tota la vida. Bla, bla, bla. No tinc cap mania a l'hora de provar coses noves, us ho asseguro, però això només té un nom: una porqueria.
Però les excentricitats culinàries no s'acaben aquí. El cronut, una barreja entre el croissant de tota la vida i el dònut, no ha tingut l'èxit que el seu creador, el xef francès Dominique Ansel, esperava, tot i ser "un dels millors 25 descobriments del 2013" segons la revista Time. O l'hamburguesa de ramen, un plat en el qual els fideus del ramen fan la funció del pa, i que ja comença a aparèixer a les cartes d'alguns restaurants de la nostra ciutat. Potser va sent hora de què ens esforcem una mica més a l'hora de crear plats de consum massiu, i no només pensem en el seu èxit comercial i empresarial. Pel bé de tots i totes!