[title]
Si poguéssim, aniríem al vàter en cotxe. Penseu-hi: visiteu un poble més medieval que el punyalet de Pere IV, una orfebreria urbana amb un fabulós pàrquing que permet aparcar a una passa del centre i conèixer el poble a peu (l’objectiu del turisme, vaja). I mentre us embadaliu amb els capitells, irromp un 4x4 que per poc no grimpa campanar amunt. Anar amb cotxe al centre és una paparra mental que, tot i no poder-nos permetre deixar viure, estem entestats que ens xucli la sang. Les dades udolen: el nombre de cotxes que entren en jornada laboral a Barcelona repunta!
El 2011 eren 20.435 al dia, i van anar decaient en anys successius (19.334, 18.991...) fins que han repuntat, per situar-nos en els 20.409 del 2016. I els creadors d’opinió prefereixen fomentar l’odi al ciclista i a les superilles per amagar-nos que l’elefant al mig del carrer (contaminació, morts, espoli de recursos) és el cotxe. D’aquí a deu anys, a l’Europa civilitzada ja no hi haurà trajectes urbans en cotxe tal com els coneixem avui. A casa nostra cal canviar de mentalitat, però això és impossible fins que no tinguem un trasport públic interurbà digne del primer món. Les taxes de congestió dissassories de Londres seran injustes fins que no hi hagi una alternativa pública.
Dir adéu al cotxe serà tan difícil com desempallegar-nos d’aquells que ens foten el transport públic. Però és necessari fer les dues coses. És sagnant saber que el cotxe a l'espai urbà com a mitjà massiu és inviable, però encara és més sagnant que els qui tenen els calés ens condemnin a la RENFE 'made in Spain' o a respirar diòxid de carboni: dues morts lentes.
Per cert, els qui considereu la bicicleta un mitjà de transport terrorista, només us heu d'aturar una estoneta al carril bici de Pujades amb Badajoz: a les nou del matí, envaït sistemàticament per motos i cotxes que el fan servir per adelantar, es converteix en un quart carril de facto. Esclar que tampoc ajuda la immensa majoria de ciclistes que es salten els semàfors en vermell al ralentí. Quina ràbia que fan. Com a ciclista que intenta ser responsable, reclamo multes immisericordes per a ells.