[title]
Monstres mirant monstres
Cineastes com David Lynch, Tod Browning i Tim Burton han assentat les bases de la poesia al voltant del diferent, una estratègia que inclou un sincer respecte cap al rar, combinat amb un atac cap als qui es fiquen amb ells des de la seva presumpta normalitat. Pel·lícules com 'L'home elefant', 'La parada de los monstruos' i 'Big fish' són diàfanes declaracions de principis dels seus autors: els qui han nascut (o crescut) d'una manera físicament poc habitual no es mereixen ni convertir-se en un degradant espectacle de circ, i, en canvi, sí necessiten dosis extres d'amor, comprensió, tendresa i solidaritat. No pas compassió, ni pena, ni, molt menys, rialletes. En aquesta mateixa línia d'investigar sobre la visió que tenim dels monstres (apa, poseu-hi aquí una cursiva o unes cometes), Jon Garaño i Aitor Arregi han dirigit 'Handia', que s'estrena el 20 d'octubre.
El gegant explotat
La peli, presentada a l'últim Festival de Sant Sebastià, ens explica la trista història de l'anomenat Gegant d'Altzo, qui, a mitjans del segle XIX, es va veure obligat a exhibir i explotar els seus dos metres i mig d'alçada en teatres i d'altres espais públics de l'Estat i de fora de les nostres fronteres. Un pobre bitxo de fira, un ésser deformat de qui voldrà treure'n partit econòmic el seu propi germà.
I tot ho tens igual de gran?
Interpretat per Eneko Sagardoy, i ajudat per uns efectes especials i uns trucs de planificació que no canten gens ni mica, el nostre melancòlic gegant basc no té més remei que posar bona de cara al públic, que per això és qui paga: per entretenir-se com qui mira un animal exòtic, com qui contempla una bèstia que pot sentir-se humiliada. I clar que se sent humiliat, repassat de cap a peus i, en una seqüència terrorífica, obligat a despullar-se per veure "si tot ho té proporcionat".
Familiars i perdedors
Garaño i Arregi han fet un film que també ens parla de la família, retrata una època històrica molt concreta i, com Lynch, Browning i Burton, es posa del costat del perdedor, del qui plora, del qui és vexat, traït, manipulat i observat amb aires de superioritat. 'Handia' s'acomiada amb missatge final preciós. Descobriu-lo.