L'única mona de Pasqua no és la Sagrada Família

El regidor d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Mòdol, va ficar-se en un fangar fa uns dies quan va dir que la Sagrada Família, certament, és “una mona de Pasqua de gegant”. No ha rectificat. I potser té raó quan diu que la basílica no és un projecte de Gaudí, mort el 1926. El cert és que és una icona de la ciutat i una fàbrica de fer diners! Però la Sagrada Família no és l'únic edifici icònic lleig de la ciutat. En la ciutat de l'arquitectura, ens en sobren. Aquí en van unes quantes:

1. El TNC. Ja ho diuen, que els arquitectes només fan un teatre en la seva vida. I aquí Ricardo Bofill es va lluir. No només perquè netejar els vidres i escalfar l'edifici els costa un dineral, sinó perquè no sabem ben què és. Una mena de temple romà opulent, vistós, que, a més, no serveix per fer teatre. L'acústica de la Sala Gran és infernal.

2. Caserna del Bruc. Això sí que no sabem què coi és. Allotja diverses unitats d'infanteria de l'exèrcit de Terra espanyol, i l'Arxiu Intermedi de la Regió Militar Pirinenca. Però sembla l'entrada a Eurodysney. L'autor del projecte és V. Martorell Otzet i fa temps que l'Ajuntament de Barcelona el reclama. Podrien fer-hi un parc d'atraccions, no? O un enorme passatge del terror.

3. Torre Colom. Projectat pels arquitectes Josep Anglada, Daniel Gelabert i Josep Ribas, el 1971, és una mena de Mazinger a la part baixa de la Rambla. Almodóvar, per desgràcia, el va immortalitzar amb el travelling inicial de 'Todo sobre mi madre'. Lluís Permanyer, a 'La Barcelona lletja' diu, finament, que "resulta agressiva per a l'entorn".

4. Edifici El Corte Inglés de plaça de Catalunya. En castellà en dirien un 'mamotreto'. És a dir, un edifici grandot, grandiloqüent, podríem afegir-hi, que fa que la plaça més important del centre de la ciutat sigui totalment deslluïda. La cosa és que el projecte és d'E. Torres i J.A. Martínez Lapeña, que van fer la part de dalt. La de baix és obra de l'estudi Bohigas, Mackay i Martorell.

5. Edifici Nervión. Aquest potser no és el més lleig, però el patim cada dia a Time Out: és aquí on fem la revista, la web i tot el que ens passa pel cap. No lliga en absolut amb l'entorn i és fruit de l'enderroc d'un altre edifici, el de la Papelera Española, amb menys vidres i més maco.