Músics de carrer

Tots ells recorren Barcelona amb els seus instruments i són la banda sonora de places, carrers, túnels de metro... Toquen des de música clàssica a rock, de cançons populars de l'altra banda del món a flamenc clàssic. Aquí us diem qui són i a on trobar-los.

Radio Fanjul

Baltazar i Jeremías Fanjul, Marco Baranzano i Katherine Sheng Morrison són dos germans argentins, un basc amb arrels uruguaianes i una canadenca d’origen xinès que interpreten tangos polonesos, balades russes, cançons gregues i veneçolanes. Tresors musicals de diversos països i èpoques que han caigut en l’oblit i que ells reviuen amb l’acordió, la guitarra, el violí, la trompeta, el contrabaix i la resta d’instruments que aquesta família carrega de Sant Sebastià a Barcelona, els seus principals escenaris. Busqueu-los els caps de setmana al carrer de Verdi.

Pepe Robles

Fa trenta anys que el Pepe Robles toca la trompeta al carrer i és en part responsable de la banda sonora del Gòtic, el barri que anima des de les escales de la Catedral, acompanyat de Mikha Violin (banjo i veu) i Mikha Ulyanowsky (piano), amb qui forma la banda New Orleans Pussycats.Hi ha músics que toquen al carrer per necessitat i d’altres, com el Pepe, que necessiten una relació amb la gent que només es dóna aquí. Tocar a l'aire lliure el fa feliç i li permet sobreviure, però el que el fa ser conscient del sentit que té tot plegat és observar com la seva música gaudeix de la capacitat de fer somriure als que l’escolten.

Xavi de la Torre

Xavi de la Torre© Iván Moreno

Algunes tardes topareu a l’estació de Fontana amb un noi amb grenyes caragolat sobre una guitarra clàssica que punteja aliè als centenars de persones que sovint desvien la seva trajectòria per escoltar-lo una estona més. Fa 25 anys que Xavi de la Torre toca la guitarra. Després d’una dècada entre Sevilla, Cadis i Còrdova, d’on és la seva mare, aquest reusenc combina la música al metro, on també es pot comprar el seu disc, amb actuacions a locals i classes de guitarra.

Ian Lleonart

Té 27 anys, en fa 20 que toca el piano i l’any 2012 es va graduar amb matrícula d’honor als estudis d’interpretació pianística del Conservatori Superior del Liceu. Fa un any, un amic va parlar-li del pla de Música al Carrer que gestiona el Centre Cívic Convent de Sant Agustí i que sorteja llicències per tocar a diversos punts de Ciutat Vella i va tenir la sort d’aconseguir un permís. Des d’aleshores interpreta peces clàssiques a diversos punts del districte –al Portal de l’Àngel, a l’avinguda de la Catedral, al carrer de Cucurulla– acompanyat normalment d’un violí i un violoncel, i aviat s’aliarà amb altres alumnes del Liceu per fer front a un projecte eclèctic amb tocs de jazz. Busqueu-lo!
Pots escoltar-lo a: Diversos punts de Ciutat Vella.

Carne de Satán

Carne de Satán© Irene Fernández

Qualsevol que vegi per primera vegada Leo Caballo Muerto (guitarra i veu) i el seu sentinella Eskull (caixó) plantats a les places i terrasses del Gòtic i el Born pensarà que en qualsevol moment s’han de posar a lloar l’infern. Però lluny d’això, arrenquen a cantar Plátano por potasio, un dels seus alegres i estripats hits i continuen recordant, a cop de guitarra i Xibeca de litre en mà, la traumàtica mort del seu petit canari groc. Sí, els emissaris de Satanàs també ploren i escriuen cançons d’amor. El bar Papitu de la Boqueria els ha produït el seu primer disc, que val 6,66 euros i es pot comprar a través de la seva pàgina de Facebook. Pots escoltar-los a: Les places del Gòtic i el Born.

Masnou Orleans 

No són de Nova Orleans ni van néixer a principis del segle XX. De fet, la MasNou Orleans Jazz Band es va formar fa només dos anys, però tenen el flow suficient per convertir el carrer d’Astúries de Gràcia, un lloc de pas, en un escenari atapeït on més d’un estaria disposat a pagar entrada. Armats amb trompetes, saxo, banjo, contrabaix i washboard –instrument de percussió– versionen alguns dels estàndards de jazz més populars que han passat a la història a través de Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Louis Armstrong i altres referents del gènere, i fan gala d’una simpatia que enamora. Proveu de no seguir el ritme amb els peus quan els escolteu. És impossible.