[title]
Soleá, la filla petita d'Enrique Morente, publica avui, coincidint amb la revetlla de Sant Joan el doble senzill 'La ciudad de los gitanos / Nochecita Sanjuanera'.
És el primer avançament de 'Tendrá que haber un camino', el que serà el debut com a solista de Soleá després cantar en els dos àlbums de Los Evangelistas, el projecte que uneix J, Florent i Eric de Los Planetas amb Antonio Arias de Lagartija Nick per recordar la música d'Enrique Morente.
Previst per al setembre, 'Tendrá que haber un camino' no és un disc amb Los Evangelistas, però J i Antonio Arias signen algunes de les cançons amb Soleá, a més de La Bien Querida i Manu Ferrón, pròxims a l’univers Planetas.
'La ciudad de los gitanos' és una composició de J i Soleá, compta amb les col·laboracions de la seva germana Estrella Morente, i de Florent, Banin i Julián Checopolaco de Los Planetas. Mentre que 'Nochecita Sanjuanera' és una cançó d'Ana Fernández Villaverde, La Bien Querida.
'Tendrá que haber un camino' comparteix el títol amb la cançó que cantava Enrique Morente tancant 'La leyenda del espacio' (2007) de Los Planetas, i que el grup granadí dedicava a la memòria del seu amic, el barceloní Aleix Vergés, DJ Sideral, mort el 2006.
A Soleà la va impressionar la lletra: “Tendrá que haber un camino que me lleve donde pueda estar. Otros prefieren quedarse aunque no puedan vivir”. S’identifica amb el missatge inconformista, i en aquest camí “cap a la llum” hi veu no només la sortida del dol pel seu pare: també la de la crisi social.
El primer cop que Soleá va cantar com a corista va ser en la gira de l’'Omega' (1996), l’obra mestra amb què son pare i Lagartija Nick van establir el pont entre el flamenc i el rock espacial pel qual després transitarien Los Planetas. “Devia tenir 13 anys”, explicava Soleá a propòsit del seu concert amb Los Evangelistas al festival Blues & Ritmes de Badalona d'aquest anys.
“Cada cop crec més en el destí”, deia. L’idil·li entre 'palos' i distorsió de guitarres d’aquella primera experiència professional amb la música ha acabat marcant per casualitat la seva carrera. La mort d'Enrique Morente la va deixar trencada –“Vaig perdre les ganes de cantar”– i amb el que havia de ser el seu debut en solitari a mitges, en el qual estava treballant amb son pare. Va ser la col·laboració amb J, Arias i companyia a 'Homenaje a Enrique Morente' (2012), debut de Los Evangelistas, “versions meravelloses” del llegat del cantaor, el que li va tornar “la il·lusió per la música”. De gira amb ells van sorgir les cançons que van “compartir amb el públic” a 'Encuentro' (2013).