[title]
L’altre dia vaig llegir en un web de tendències una d’aquelles notícies que enalteixen el periodisme de qualitat: manspreading ha estat el terme finalista a paraula de l’any segons el diccionari Collins. Aquest apassionant titular em va fer pensar què això del manspreading és una realitat altament preocupant al metro de Barcelona. Cada cop són més nombrosos els mascles que s’obren de cames com si fossin gimnastes soviètiques i es mengen tot l’espai que hi ha als seients, obligant els altres viatgers a ajuntar genolls i viatjar comprimits com seitons en llauna.
Al metro de Nova York estan farts de paios amb entrecuix invasor, de fet hi ha hagut detencions per excés d’espatarrament i s’ha creat tota una subcultura sobre el tema en forma de memes. Com he dit, aquí ja comencem a patir els estralls d’aquest virus. Segur que molts de vosaltres heu hagut d’asseure molts cops de costat, passant de puntetes, recargolant-vos per poder encabir el cos en el mig seient que el manspreader i la seva carn d’olla han deixat lliure.
Com que em passo mitja vida al Metro, he patit aquest fenomen de primera mà i és fotudament complicat lluitar contra aquesta dictadura escrotal. Aquests paios no es deixen trepitjar fàcilment. Si fas força amb el genoll per reclamar el teu espai, l’usurpador no només repel·lirà l’atac, sinó que s’obrirà encara més de cames. Fins que els isquiotibials li rebentin.
Suportar la visió de l’escrot d’un senyor que no coneixes no figura en el contracte entre viatger i metro de Barcelona. Però encara és més lamentable que aquest mateix escrot tingui preferència al repartiment de l’espai dels seients del vagó. Jo pensava que abans dels testicles anaven les persones, potser tot això té una explicació científica i els manspreaders s’asseguren la procreació de l’espècie, donant total llibertat de moviments als seus espermatozous via espatarrament, i incrementant així la qualitat de la seva llavor.
Com que els científics encara no s’han pronunciat, els espatarrats del metro són una anomalia incívica i les autoritats haurien de posar fil a l’agulla. La meva proposta són disparadors de pilotes de tenis a cada vagó. Quan un paio s’obri de cames com si estigués al sofà de casa i mostri la seva massa genital comprimida, el disparador obrirà foc i tothom riurà molt, tret de l’infractor, que tornarà a casa amb un record inesborrable a la carn d’olla que tant li agrada ensenyar.