[title]
Una generació amb glamour
Fa uns dies, mentre entrevistava Mónica Randall i repassàvem la seva carrera, em vaig adonar que les nostres estrelles dels anys 60 del segle passat no tenien res a envejar als seus contemporanis italians, britànics o francesos, pel que fa a atractiu, classe i elegància. Vaja, que aquí també teníem les nostres Monica Vitti, Julie Christie, Jeanne Moreau o Catherine Deneuve. I els nostres Alain Delon, Marcello Mastroianni, Albert Finney, Vittorio Gassman o Jean-Paul Belmondo. Com a fanàtic del concepte glamur, segurament introduït per la revista ‘Fotogramas’ als anys 40 i 50, vaig a demostrar la meva tesi i a valorar una generació que, a part de talent, tenia un estil impressionant.
Randall i Martínez Soria
En el cas concret de Randall, d’acord que no totes les pel·lis que va rodar llavors eren obres mestres (encara trigarien en arribar ‘Cría cuervos’, ‘La escopeta nacional’ o ‘Furia española’), però és indiscutible que a ‘Abuelo made in Spain’, al costat de Paco Martínez Soria i la seva boina, ella desprenia incandescència, magnetisme. I duia un vestuari esplèndid.
De la Gimpera a la Vergano
Altres actrius de l’època amb una imatge que encara avui és un referent? Teresa Gimpera (‘Fata Morgana’), per descomptat, Sonia Bruno (‘El juego de la oca’), Laura Valenzuela (‘Las que tienen que servir’) o Serena Vergano (‘Noche de vino tinto’). Senyores elegantíssimes en productes que sovint no les mereixien: per una pel·li de l’Escola de Barcelona que feien, hi havia deu subproductes còmics que les usaven de poc més que de ‘florero’.
Uns homes ben ‘maquejats’
I d’entre els homes, m’impressionen els ‘looks’ d’Emilio Gutiérrez Caba (‘Nueve cartas a Berta’), Germán Cobos (‘Brillante porvenir’), Fernando Guillén (‘El mundo sigue’) o Conrado San Martín (‘Gritos en la noche’). Qui pogués ser tan elegant com ells!
