[title]
Tot això passava abans...
Hi va haver una època, no gaire llunyana, en què es parlava, i molt, dels documentals que fèiem aquí, que no només creaven debat pel seu contingut, sinó que fins i tot s'estrenaven en condicions (no una sala i una sola sessió, com ara) i algun va ser finalista a l'Oscar. Tot això passava abans, a principis d'aquest segle del nostre descontentament, quan 'En construcción', de José Luis Guerin, va ser un fenomen, i 'Balseros', de Carles Bosch i Josep Maria Domènech, va perdre l'Oscar, l'any en què va guanyar 'Rumores de guerra', d'Errol Morris, un retrat de Robert McNamara, secretari de Defensa dels Estats Units entre 1961 i 1968. No cal dir (o sí) que encara fem bons, interessants, arriscats i constructius documentals, i que hi ha gent competent que s'hi deixa la pell i els diners perquè no siguin 'cutres' i pobres de contingut, però... qui fot puto cas als nostres documentals?
El retrat d'una persona, un ric subgènere
Sense complicar-me la vida investigant, me'n vaig a repassar la llista de pelis documentals que podrien ser nominades als Goya aquest any i rebre'l el vinent. La llista és llarga i hi ha de tot. Hi abunden els films al voltant d'una figura notable, d'una personalitat poc o força coneguda: fa unes setmanes ja vam parlar, aquí mateix, de 'Muchos hijos, un mono y un castillo', de Gustavo Salmerón, però hi podríem afegir, entre d'altres, 'Alix, la línea de sombra', de Nicolás Combarro, sobre el fotògraf Alberto García-Alix; 'Bernabéu', d'Ignacio Salazar-Simpson, al voltant del famós president del Reial Madrid; 'Constructing Albert', de Laura Collado i Jim Loomis, que ens pinta el cuiner Albert Adrià i que ha tingut una mini estrena darrerament; 'Saura(s)', de Félix Viscarret, una investigació a fons sobre el director de 'La caza' o 'Mamá cumple 100 años'; 'La Chana', de Lucía Stojevic, que ens descobreix la vida i la carrera de la bailaora que dóna títol al film; o 'El precio de la risa', un documental de Gabriel Lechón, que, diuen, desmunta els tòpics sobre Paco Martínez Soria. Aquest darrer, jo em moro per veure'l. Algú el té, si us plau, per deixar-me'l?
Dels hippies d'Eivissa als misteris de Fàtima
La llista de pel·lícules aspirants a arribar a la final dels Goya documentals s'amplia amb, per exemple, 'Dream songs', d'Agustí Vila, que s'estrenarà d'aquí poquet i treu de les seves coves desendreçades i una mica polloses els últims hippies d'Eivissa; 'La píldora más deseada', de Magda Calabrese, el contingut del qual és el món i els problemes dels celíacs; 'Cantábrico', de Joaquín Gutiérrez Acha, que va tenir cert un ressò als mitjans, ja fa uns mesos; o 'Fátima, el último misterio', d'Andrés Garrigó Tortajada, un treball que, curiosament, va ser profeta fora de les nostres terres, perquè es va estrenar, amb 70 còpies, a Polònia i s'ha vist a diversos països de Sudamèrica. Aquí, nois i noies, creients o ateus, ni idea de la seva miraculosa existència.
Una curiositat molt 'gorda'
I el més curiós de la llista és la inclusió de la nova pel·lícula de Carlo Padial, 'Algo muy gordo': no sé jo si és un documental, tal com entenem fins ara el gènere, o ha estat hàbilment col·locada en aquesta categoria perquè així tindrà més possibilitats de ser escollida. Sigui com sigui, molta sort, Carlo, i tant de bo les obres dels teus competidors haguessin tingut, o tinguin, la visibilitat de la teva entrañable, simpàtica i necessària gamberrada amb Berto Romero.
