Quan vivíem a la platja

Que la Barceloneta mai ha viscut d’esquenes al mar és un tema que tenen ben clar tots els veïns del barri mariner, que saben que allò de que Barcelona es va obrir al Mediterrani de cara a les Olimpíades del 92 no va amb ells. Ben abans de les platges amb sorra artificial i de l’arribada del turisme en massa, els barcelonetins ja passaven mitja vida amb els peus a l’aigua, ja fos als populars banys, als clubs de natació, als xiringuitos o a les poques “platges lliures” que s’obrien entre els establiments, i que només els bons coneixedors del territori sabien trobar.

Si no us creieu, podeu anar a veure l’exposició “Quan vivíem a la platja”, una mostra sorgida a partir del Fons Fotogràfic Popular Barceloneta, en el qual molts veïns han col·laborat aportant imatges pròpies per tal de recuperar la memòria gràfica del barri, i que es pot veure a la Casa Barceloneta 1761, al carrer Sant Carles 6, fins el 30 de juliol.

Nens adormits en gandules a la platja que evoquen l’antiga Escola del Mar de principis del segle XX, homes i dones amb moderns banyadors als anys vint i trenta, d’altres disfressats amb “trajos” de bany d’època, banyistes al davant del desaparegut Casino de Sant Sebastià, d’altres més atrevits que saltaven a l’aigua des del trampolí que hi havia a la platja i un grup d’homes fent pinya davant d’una tanca de fusta per tal de poder veure qui guanyava la cursa de natació, al Club.

Tota una vida a peu de platja que feia que els veïns no volguessin sortir mai de la Barceloneta, ni tan sols per anar de vacances.