[title]
A Sitges, totes les històries són contes per no dormir. Algunes, per massa 'gores'. Altres, perquè de tant ridícules no pots parar de riure i rebregar els llençols. De vegades, potser et visita Freddy Krueger, i aleshores ja l'hem feta bona. Aquí us explico per què no he descansat bé aquesta nit.
1. Una petita joia. És una història de Charlie Kaufman, el mateix home que va escriure el guió d''Olvídate de mí' amb Michel Gondry. Es diu 'Anomalisa', i és una mena de faula existencial ambientada en un hotel de Cincinnati, en què la pluja repica els vidres. Està rodada en un 'stop motion' magnífic, que no té res a veure amb les fantasies de plastilina de 'Wallace & Gromit' i companyia, i és una pel·lícula tan perfecta que m'ha desvetllat.
2. Revenants. Hi ha una teoria que sempre m'ha fet molta gràcia, que diu que si la mitologia de terror fos una societat de classes el vampir seria un aristòcrata i el zombi el proletari més lumpen. Ahir, Sitges va viure una autèntica revolució obrera. La ZombieWalk, el 'pride' dels morts vivents, va omplir el carrer Major d'infectats i podrits que es delien per una mica de carn fresca. Les dues noies que veieu a la foto em va intentar queixalar els turmells com si fossin costelletes de xai.
3. Winding Refn i els seus shorts. El director de 'Drive' va arribar a Sitges divendres, per recollir el premi Màquina del Temps. Ahir voltava pel poble amb uns 'shorts' blaus que no amagaven les seves cames daneses. A les 18 h va anar al cine Prado a presentar 'Goodbye, uncle Tom', una de les seves pel·lícules preferides, un fals documental sobre l'esclavitud al sud dels Estats Units abans de l'abolició que posava els pèls de punta. La banda sonora era de Riz Ortolani, el gran compositor de bandes sonores del fantaterror italià. Amb això us podeu fer una idea de fins a quin punt ha torbat el son de tots els que vam assistir a la projecció.
4. Pizza gratis! 'Knock knock', l'última pel·lícula d'Eli Roth, fa pensar en el que hauria pogut passar si Sofia Coppola hagués dirigit un 'remake' de 'Funny games'. Aquesta nova versió de 'Las sádicas' tenia una vis còmica que el director de 'The green inferno' no havia explotat abans. És la història de dues noies venjatives, com l'Ellen Page de 'Hard candy', que volen torturar un pare de família infidel. I aquest pare de família és Keanu Reeves, que en un moment de desesperació, lligat en una cadira, intenta excusar-se per la seva relliscada i comença a cridar "It was free pizza! It was free pizza!"
5. Un curt de Santiago Segura. Aquest, amb perdó, no m'ha fet riure gens. I mira que contra tot pronòstic em veig forçat a confessar que amb 'Torrente 5' vaig tenir algun moment de fluixera emocional i m'ho vaig arribar a passar bé. Però el seu curt 'Nivel 7', interpretat per Annabel Alonso, em sembla el producte amb menys grapa de tot el que s'ha vist a Sitges en les últimes 48 hores. Quina manera d'avorrir el personal en 11 minuts de metratge! Res a veure, en canvi, amb la peça que presentava Mar Coll, 'La inquilina': una historieta brillant, amb Clara Segura de protagonista.
6. Alguns han badallat. 'The gift', per la seva banda, no té ni gota de sentit de l'humor. I tant de bo es contentés de ser un drama, ja que els moments més interessants del film s'adscriuen a aquest gènere. És quan s'entesta a ser un 'thriller' que patina. I la veritat és que a la sala se sentia algun badall furtiu. Serà que alguns no els costa tant agafar el son com a mi.