[title]
Serem sincers: a França existim poc. Hi ha circ català. Molt. I hi ha dansa. Però teatre de text, poc. En 70 anys de festival d’Avinyó, encara és l’hora que se senti la llengua de Guimerà en un escenari. I això que s’hi ha parlat danès, lituà, neerlandès... Hem passat per l’Off, però la cosa s’ha quedat aquí. I hem tingut a París alguna perleta, com el ‘Després de la pluja’ de Sergi Belbel i ‘El mètode Grönholm’ de Jordi Galceran. Poca cosa més. Si ho comparem amb la repercusió del teatre català a Itàlia, Espanya i Alemanya, als nostres veïns del nord els importem un rave.
Queda clar, doncs, que s’ha de fer alguna cosa. I en això estan un grup de productors francesos capitanejats per François Vila, que fa mesos que vénen a Barcelona amb la idea de muntar un festival de teatre francès. I és que, tot sigui dit, tampoc no arriben gaires companyies ni autors contemporanis gals. El certamen tindrà lloc el febrer del 2017, amb seus al Lliure, el TNC, l’Institut del Teatre, la Hiroshima... Faran anar estudiants d’aquí al conservatori nacional francès i viceversa.
I, el que és el millor, tenen pensat que la cosa sigui d’anada i tornada amb un festival català a París. Ja han parlat amb el gran Sergi López, per exemple, i tothom els ha dit que han d’inaugurar-lo amb ‘La plaça del Diamant’. Gran idea. La novel·la és a les llibreries parisenques i tenim la versió teatral de Benet i Jornet. Només cal convèncer Léa Seydoux o Lola Créton per fer de Colometa!