[title]
La indústria del porno és un dels temples de la fal·locràcia més llefiscosos que existeixen, una indústria grollera i masclista, en què la vagina representa poc més que el forat d'una nina inflable on l'home descarrega lleterada quan els testicles li fan mal. Sobretot des que es va convertir en un dels mercats que més diners mouen a internet, la tendència general és cada cop més denigrant. I per aquesta raó, la cineasta Erika Lust ha anunciat que destinarà 250.000 euros a finançar els projectes de dones de tot el món que vulguin fer cinema adult des d'una perspectiva femenina.
Nascuda a Suècia i resident a Barcelona des del 2004, Erika Lust dirigeix la productora Lust Films, situada en un principal majestuós del passeig Picasso, on treballen 15 persones que treuen fum per les orelles. "Aquí no parlem de penis engrandits ni de iaies amb pits gegants ni d'aquestes coses lletges que es veuen quan navegues per la xarxa, en les finestres emergents", diu. Feminista militant, realitzadora de cine adult independent, l'Erika es va ficar en el món del porno per reivindicar la líbido de la dona. Com a usuària, no hi trobava res que li resultés morbós.
El punt calent de la seva carrera va arribar amb un projecte interactiu que va donar a conèixer sota el títol de 'XConfessions'. És un portal en què recull les fantasies humides dels seus seguidors i les seves seguidores, que li van deixant relats eròtics signats sota pseudònim. Un cop al mes, l'Erika tria dues històries i després les converteix en uns curts d'allò més picants. I en fa 26 a l'any, un cada dues setmanes. N'ha rodat a llocs tan diversos com l'escenari de Razzmatazz, un aeroclub de l'Empordà i el bar Paradiso del Born. Moltes d'aquestes peces es van passar a finals de juny en una sessió maratoniana a la Filmoteca de Catalunya.
Feia temps que tenia ganes d'obrir les portes de casa seva a altres dones, buscar una formació d'aliades que també volguessin aportar el seu granet de sorra. És per això que en el pressupost de la productora de l'any que ve destinarà una suma significativa a subvencionar projectes aliens, provinents de tots els continents. Vol que siguin propostes imaginatives, que treballin l'estètica i la narració i, sobretot, que no estiguin pensades només perquè a un home se li aixequi el membre. "Són persones, no màquines sexuals", és el seu lema.