[title]
Els carrers encesos
Tots tenim (o hauríem de tenir) una pel·lícula de referència, a un graó per damunt de les altres nostres pel·lícules de referència. Perquè aquesta encara és més especial, encara està més carregada de significats artístics, personals i sentimentals. Es tractaria, doncs, d'un film que, des del seu visionat, no ha deixat de créixer dins teu, t'ha acompanyat i ha estès i ampliat la seva influència fins a esdevenir quelcom més que una bona peli. Descartats alguns treballs d'Éric Rohmer, descartades 'La porta del cel', 'Vertigen (D'entre els morts' i 'Blade Runner', i també algunes obres mestres italianes (com 'Umberto D.', 'El general de la Rovere' i 'Rocco y sus hermanos'), crec que la meva pel·lícula de referència i preferència és 'Calles de fuego', dirigida i escrita per Walter Hill l'any 1984.
Ai, el palau Regio!
Vaig descobrir 'Calles de fuego' en el desaparegut Regio Palace, al Paral·lel, una sala que, sí, com el seu nom indicava, era com entrar en un palau. Impressionant. Luxe. Les noves generacions que, com el meu nebot, veuen 'Alien' al mòbil, no es poden ni imaginar què va ser per mi endinsar-me, l'any 1984, en aquest thriller musical que començava amb el sobtat rapte de la cantant Ellen Aim (interpretada per Diane Lane), per part del malvat Raven Shaddock (un dels grans papers de Willem Dafoe).
A la crítica no li va molar
Precedida en la filmografia de Walter Hill per títols tan brillants com ara 'El conductor', 'Els amos de la nit', 'Forajidos de leyenda' i 'La presa', no va tenir la bona rebuda crítica d'aquelles cintes anteriors, i va ser titllada de videoclipera, de superficial, inconsistent i massa pendent de la imatge i el muntatge, i molt poc del guió i el desenvolupament dels personatges. Res més lluny de la realitat!
Elogi de l'heroi i també de l'heroïna
El llargmetratge de Hill està atapeït de contingut, i parla, com poques històries ho han fet sense enfarfegar, de la valentia, la generositat i el sacrifici, a través del salvador d'Ellen Aim, Tom Cody (encarnat per Michael Paré), i de McCoy (Any Madigan), la seva còmplice en el trepidant i arriscat rescat de la cantant. A sobre, l'heroi i heroïna treballen junts! Suposo que és per aquesta barreja de cine (els temes musicals són d'escoltar dia sí i dia també) i emocions que 'Calles de fuego' m'acompanya, fidel, i la reviso i consulto periòdicament. "Ara, Cody, què he de fer? Tiro per aquí o tiro per allà"?, li pregunto.