Veureu porno a la Filmoteca!

Sempre explico amb orgull que, com a usuari habitual de la Filmoteca, va ser allà on vaig veure per primer cop 'Garganta profunda'. Crec que era a principis del 2006, en el marc d'un cicle que es deia 'La carn', en una sessió contínua amb el documental 'Inside deep throat', un altre xou d'allò més educatiu. Deu anys després d'haver-me trobat per primer cop amb el clítoris gutural de Linda Lovelace, aquest divendres a les 19.30 h aniré a la inauguració d'un altre cicle d'aspecte picant, 'Les escletxes de la censura', que arrenca amb una selecció de curts d'Erika Lust, creadora de cine adult independent, abanderada del porno feminista, nascuda a Suècia i resident a Barcelona des del 2004.

Abans, per anar posant-me a to, decideixo fer-li una visita a la seva productora, Lust Films, situada en un principal majestuós del passeig de Picasso, on treballen quinze persones al ritme d'una estufa de carbó. És un temple consagrat al porno de qualitat, fet amb delicadesa i bon gust. La cita és a les 11.30 h del matí, però ella arriba tard i jo l'espero llegint unes línies del seu llibre 'Let's make a porno', en què parla del pèl púbic dels actors. Què és millor, afaitat o amb una bona mata? Aquí el dilema que em ronda pel cap quan la veig entrar per la porta com un huracà, amb el casc de la bici posat.

1) "Si pogués, rodaria una pel·lícula a la Lluna"

Ho va dir una vegada, en una entrevista, com volent explicar que per ella el lloc on passen les seves pel·lícules és tan important com l'eufòria genital. "Per desgràcia, no crec que arribi a sortir del planeta", em contesta, rient. El porno amb escafandre d'astronauta és un gènere que encara està per explorar. De tota manera, l'Erika ha fet pel·lícules en llocs molt singulars. M'explica que ha rodat a l'escenari gran de Razzmatazz, amb una companyia de ballarins contemporanis; en un aeroclub de l'Empordà, entre les avionetes; al bar Paradiso del Born, que és aquell que de fora sembla una fleca i que té una porta secreta; i aquesta setmana prepara una peça ambientada al Teatre Més Petit del Món, a Gràcia. Diu que és una història preciosa, que tracta d'una pianista i els seus desitjos.

2) "El porno 'mainstream' té uns valors terribles"

L'Erika diu que el porno és d'allò més bonic. "Hi ha res més preciós que dues persones donant-se plaer?", engalta, amb un somriure. El problema és que el producte de consum que et trobes per internet és ordinari, groller i sovint d'un masclisme fastigós. Ella explica que el que es troba a YouPorn i altres 'tubes' freqüentats no és més que un artefacte masturbatori fet per homes i destinat a altres homes que se la pelen sense pensar en els valors que transmet, que van del racisme a l'homofòbia i, sobretot, a la misogínia. "Hem de pensar que els nens de 10 anys ja tenen accés a aquestes coses, i vulguem o no és l'educació sexual més potent que reben", exclama. L'Erika sempre pensa en imatges que la posin calenta, però també que siguin boniques, amb una estètica cuidada i, per sobre de tot, un gran respecte pel cos.

3) "Tot això ho dec a la meva audiència"

Fa tres anys, l'Erika va posar en marxa un projecte interactiu, sota el títol de 'XConfessions'. És un portal en què recull les fantasies humides dels seus seguidors, que li van deixant relats eròtics signats sota pseudònim. Un cop al mes, l'Erika tria dues històries i després les converteix en uns curts d'allò més picants. En fa 26 a l'any, i el que veureu aquest divendres a la Filmoteca n'és una selecció. "Tinc fans amb perfils d'allò més diversos, però sí que he de dir que la majoria de missatges que em deixen demostren una sensibilitat molt elaborada, un gran interès per la cultura, i coneixements de literatura i cinema", explica. Una de les millors que ha fet és una paròdia del cine negre del Hollywood daurat, d'aquells clàssics amb Humphrey Bogart i Lauren Bacall, però amb lleterada final.

4) "Són persones, no màquines de fer sexe"

És una de les seves màximes. "Aquí no parlem de penis engrandits ni de iaies amb pits gegants ni d'aquestes coses lletges que es veuen per internet, en les finestres emergents", explica l'Erika. De vegades, diu que s'oblida de com és el porno convencional, el que està a l'abast de l'usuari. Per ella, el tracte amb els actors és molt important, perquè són persones i no un tros de carn sense cervell. "Treballo amb un elenc habitual, i sé que cadascú té una llista de parelles amb qui té una química especial –explica–. I jo he de garantir que sempre hi ha un bon ambient, que al llit s'entenen". No li interessen els cossos perfectes, les 'tranques' com albergínies ni sostens a punt de rebentar. En les seves pel·lícules hi ha gent normal, "amb petites imperfeccions, que és on rau l'autèntica bellesa".

5) "Vaig començar amb un repartidor de pizza"

Això és cert. La primera vegada que va fer una pel·lícula per a adults, Erika Lust va decidir agafar un tòpic i subvertir-lo. "Es titulava 'The good girl', i va tenir un èxit al·lucinant: la vaig penjar al meu blog amb un link de descàrrega gratuïta i en dues setmanes ja tenia més de dos milions de 'downloads', i vaig veure que allò era la bomba", recorda. 'The good girl' anava d'una noia que feia dies que no tenia sexe i estava que es pujava per les parets. Una nit demanava una pizza i començava a fantasiejar amb la idea que el repartidor fos un 'playboy' que li fes l'amor per tota la casa. Per si teniu curiositat, no explicarem quin és el final. "La gràcia, per mi, era d'una banda que estava explicada des del punt de vista de la dona i el seu desig, i de l'altra que agafava un argument convencional i li donava una evolució narrativa més treballada", explica.

6) "A mi, per ser qui sóc, m'ho censuren tot"

El públic l'adora. Dins de la indústria del porno, ha sabut omplir un buit, i satisfer el consumidor que passa de la cosa sòrdida. Però Erika Lust també consta en alguna llista negra. M'explica que una vegada va penjar a YouTube una versió d'una de les seves pel·lícules, eliminant tot contingut sospitós de ser massa explícit. "No hi havia escenes de nus, ni tan sols un mugró, perquè el que volia era explicar l'atracció entre dues persones –diu–. Però me'l van censurar per ser qui sóc, i em van fer un correu dient que infringia les normes de la comunitat". Ho ha intentat d'altres vegades, però sempre li han acabat esborrant els arxius. Ara ja ha assumit que, o es canvia de nom, o a YouTube no hi pot penjar ni un cast petó a la galta.

7) "Ara vull obrir-ho a d'altres dones"

El projecte de les 'XConfessions' ja rutlla sol. Els curts es van penjant a la pàgina, a ritme de dos nous per setmana, i els subscriptors els poden anar veient a canvi d'una quota modesta. "Aquesta empresa es manté gràcies a ells, a la gent que ens fa confiança, i cada nou rodatge es finança amb el capital que genera l'anterior", explica Lust. Ara, que ja ha dirigit més de 80 clips, té ganes de tirar endavant d'altres projectes que té a mig coure, i per això ha pensat que cedirà la direcció d'algunes de les pròximes confessions a d'altres dones, que com ella segueixin reivindicant la mirada femenina en la pornografia. Si alguna de vosaltres hi està interessada, potser podeu aprofitar per anar divendres a la Filmoteca i deixar-li un currículum.