[title]
Som uns hipòcrites. M’incloc, així no m’haureu d’insultar quan acabeu de llegir aquest post. El que deia: ens hem afartat de ridiculitzar els hipsters, però ens matem pels seus locals. Fins i tot ara que la moda va camí de fossilitzar-se, quan un hipster surt a la conversa, ens referim a ell amb despit i arrogància.
De fet, les crítiques més ferotges han arribat del sector modernet, obsessionat amb desvincular-se d’aquest moviment. Això és molt típic de Barcelona. Ja se sap, els hispters no només no es reconeixen com a hipsters, sinó que són els més crítics amb els hipsters (que són ells mateixos, encara que no ho sàpiguen: malaltís, oi?).
És una de les grans contradiccions que fan del circ de la modernitat barcelonina un porro infumable. Però encara n’hi ha una de més bèstia. La Barcelona moderneta odia els hipsters, però curiosament es mata per anar als seus locals. El que queda a la ciutat després del boom és una col·lecció de restaurants i cafès nascuts a l’era hipster -amb una personalitat 100% hipster!-, que lluny d'anar-se'n a la merda amb la dissipació del virus hipsterià, han esdevingut els llocs més concorreguts per la casta cool de la ciutat.
Fem una ullada al barri de Sant Antoni: el Cafè Cometa, The Juice House, La Donuteria o el Tarannà són llocs que fins fa poc s’identificaven amb aquest moviment malèfic. Cada cop que hi anaves, semblava que haguessis de demanar perdó al sector de penya superautèntica que va a baretos de veritat i es pixa de costat en les modes.
Doncs ara, tota aquesta gent que escopia verí es mata per tastar els seus entrepans vegetarians, sucs depuratius, smoothies orgànics, pastissos casolans, birres artesanes i fideus vietnamites. Freqüento aquests establiments, i ja fa temps que quan estudio la clientela, detecto un percentatge ridícul de hipsters: el gruix és gent normal de trenta i tants, algun modernet perdut i molta parella feliç. Si haguessin de viure dels hipsters, ja tindrien la persiana baixada des de fa segles.
Què em dieu del brunch? Hi ha alguna cosa més hipster? Doncs ara tots desfilem en massa al Picnic, a la Granja Petitbo, al Caravelle. En qüestió de mesos, hem passat de reivindicar l’esmorzar de forquilla amb una barretina entre les dents a devorar pancakes, ous Benedict i sandvitxos de pastrami cada diumenge per norma. El Federal Cafè ha obert un nou establiment al Gòtic. El ramen ho peta. L’Olímpic, superpoblat cada cap de setmana... No sé, potser els hipsters no van fer-ho tan malament, no? Tant ens costa admetre que ens tornen bojos els seus locals i el seu menjar perquè són llocs collonuts i s’hi endrapa refotudament bé? Aquí només hi ha dues possibilitats: o som uns hipòcrites o de tant odiar-los ens hem acabat convertint tots en hipsters i encara no ens n’hem assabentat.