10 anys de tendències i moda a Barcelona

Durant la primera dècada de Time Out hem vist, amb tristesa i fins i tot desesperació, com no poques botigues amb solera es convertien en sucursals bancàries o dispensaris de souvenirs. La llista és tan llarga com dolorosa, sobretot a partir del 2014, l’any que va entrar en vigor la llei que actualitzava els lloguers antics. Alguns pocs establiments –com, per exemple, Gratacós– van canviar d’emplaçament i han pogut tirar endavant. Molts altres, com Vinçon –tot un emblema de la Barcelona de disseny i que ocupava la casa natal del pintor Ramon Casas–, van ser fagocitats per una multinacional tèxtil abanderada del made in China. I quan ens despertem, encara hi serà: no, no era un malson. També hi serà Amazon.

A l'institut ja ens van explicar que l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Deu anys de Time Out al peu del canó ens han donat prou indicis per afirmar que amb la moda passa una cosa semblant. I qui diu moda, ho diu d’una manera inclusiva, sumant-hi botigues, creadors i esdeveniments satèl·lit tan dispars com la passarel·la 080, el Festivalet i el Palo Alto Market. Avui ja no podem anar a la botiga de Zazo&Brull ni de Juan Antonio López però sí a la que comparteixen Miriam Ponsa, Txell Miras i Josep Abril. La unió fa la força.

També han arrelat botigues on el mateix dissenyador és qui t’atén (Malahierba, Ivori, La Tercera...), 'concept stores' indies o de luxe (Colmado i Nuovum vs. Sta. Teresa) i 'popups' als hotels més cool (My Barrio, La Algodonera...). Del boom de la moda vintage n’han sobreviscut quatre i la moda ètica i sostenible està virant de fenomen puntual a estil de vida (Coshop). Però, alerta, demà tot pot canviar.