No han inventat res, perquè els ornaments existeixen des dels principis dels temps, però coneixen l’ofici, el practiquen amb constància i juguen amb els límits de la joieria. Ignasi Cavaller, Berta Sumpsi, Laura Pérez Rodón, Jordi Aparicio i Sandra Llusà dialoguen sobre la disciplina coincidint amb la desena edició del festival Joya. Parlen de es convencions que encara pesen, la possibilitat d'una joieria comercial amb base conceptual, el valor de la peça única, els col·leccionistes i les fires de joies, la formació a casa nostra, el suport internacional i la possibilitat de viure d'una disciplina que omple i embelleix. Aquesta és la seva feina, joies amb cara i ulls!
Ignasi Cavaller valora el procés creatiu i experimenta amb els materials i les eines de treball, que sovint es construeix ell mateix. La fusta, el plàstic... resulten òptims per a les seves petites i vistoses construccions. També treballa com a docent, a Egipte i a Barcelona.
Després d'un moment inicial de jugar amb formats i materials, de fer-se preguntes conceptuals, Berta Sumpsi ha tendit cap a peces contingudes, portables, per al dia a dia. Té un espai propi, de taller i botiga, a Gràcia i sent com una joiera de barri: està oberta a encàrrecs, que sempre suposen un repte.
De formació arquitecte, Laura Pérez Rodón proposa peces portables que no prescindeixen del concepte i l'experimentació. Va introduir-se a la joieria com a passatemps, però ara s'hi dedica amb cos i ànima amb el nom de Laura Brichs i des del seu taller del Raval, un espai que comparteix amb Sandra Llusà i altres creadors.
Fill de pare joier, va seguir amb l'ofici, però li resultava massa mecànic i necessitava fer una cosa més creativa. Així va començar a estudiar joieria a l'Escola Industrial. Jordi Aparicio no ha abandonat la reparació de rellotges excepcionals, una feina que compagina amb la creació de peces úniques on dona la volta als materials.
Abans d'endinsar-se a a la joieria, amb 26 anys, Sandra Llusà va estudiar filosofia i escultura. Compagina el seu projecte personal amb la col·laboració amb altres escultors, de manera que viu 100% dedicada a la joieria; que en el seu cas, ja sigui amb tèxtil o materials nobles, sempre té un rerefons escultural.
Discover Time Out original video
