Casa Atlântica

Belén Martínez, dissenyadora de moda, es va creuar amb en Lester Barreto, un arquitecte d’interiors de Lisboa, i junts van muntar un estudi d’interiorisme i decoració en un petit local de Gràcia. Els projectes es multiplicaven, així com les seves visites a mercats de vell de Galícia i Portugal. El que van començar com una afició personal –recuperar objectes curiosos i petits mobles antics– va acabar definint la seva manera de vestir un espai: sempre amb un innegable toc atlàntic.
Ara han reconvertit l’estudi d’interiorisme en una botiga-taller on porten objectes singulars dels seus llocs d’origen, com les vaixelles de ceràmica pintada a mà, els llums vintage o les petites joguines de fusta. En alguns casos també s’han implicat en el seu disseny: el ceramista que els fabrica les andorinhas, les famoses orenetes de Porto, també els en pinta en groc intens i en gris pàŀlid. Són precioses, com els joiers en forma de colom. De Galícia els envien testos per a plantes de diferents formes i mides, però sempre en brut perquè volien fugir dels acabats esmaltats. Un altre dels seus productes estrella són els espills fets amb els tradicionals tamisos de farina de fusta. D’aquí també surten mobles dissenyats per ells, com els tamborets entapissats o les robustes taules de pi.
La Belén també es passa moltes hores a la rebotiga bregant amb tires de plàstic de colors, folrant ampolles i garrafes de vidre amb fils d’escubidú. Aquest incipient projecte –que també inclou llums– porta el nom de Clementina, la seva àvia cistellera.