És dolent que el barceloní se senti foragitat del centre històric? És horrorós, però una sana dosi de cinisme optimista em permet passejar pel Gòtic amb el cofoisme de qui visita Bruges (mentre el subconscient pren notes mentals de llocs aptes per als aborígens). I vet aquí un de nou que és el més vell: la llibreria Quera –la llibreria més antiga de Barcelona que manté l’emplaçament original– ha inaugurat un bar restaurant, l’espai Quera, a finals del 2019. Segons explica Raimon Quera, el seu besavi la va obrir el 1916 com a llibreria de teatre.
La mutilació de la Guerra Civil els va fer reconvertir en el que avui encara són: una llibreria especialitzada en excursionisme i viatges (en la nit del franquisme importaven llibres de França i Mèxic, perquè l’escoltisme estava prohibit). Avui, la Quera ha obert un bar perquè “cal sobreviure i era molt difícil mantenir una llibreria només amb muntanya i excursionisme”.
L’espai és preciós: una sala interior
–empaperada amb originals de la revista satírica ¡Cu-cut!– amb els murs de tova del segle XIX i el terra original. “El menjador de la família va passar a ser el magatzem, i ara torna a ser un menjador. I la cuina del restaurant és on hi havia la cuina de la casa”, explica. Gestiona el restaurant la Cristina Martínez, que destaca que “aquest és un lloc que funciona cada dia de 10 a 22 h i és molt versàtil”. Al Quera tant t’hi pots clavar un esmorzar de forquilla, amb entrepans planxats de pa de coca i fustes d’embotits i formatges, com dinar-hi lleuger i bé (truites fetes al moment: de patates, de carxofa, de carbassó) i amanides que no són un tràmit i venen de gust (com la d’escarola, cansalada, bolets i magrana). O sopar-hi potent, amb un apartat de platillo català a càrrec del cuiner Carlos Moreno: canelons, pollastre amb prunes i pinyons, i mandonguilles, per sucar-hi pa. La sensació de sortir de Petritxol i submergir-se en una cambra d’intimitat menestral és deliciosa. Aneu-hi: l’immoble és de la família i els lloguers abusius no els escanyaran