Estamperia de San José

Sant Josep és un patró transversal, protector dels treballadors en un sentit ampli. Fundada el 1919 per Lluís i Margarida Casals, l’Estamperia de San José tenia una impremta a la rebotiga on feien les estampes. Fins al segle XIX era habitual veure-les penjades a les parets de les cases, fins que es van convertir en un article de devoció particular. N’hi havia de mudes, commemoratives, biogràfiques, amb oració, amb medalla. Es portaven dintre dels missals, es venien a les portes de les esglésies o bé les regalaven els religiosos. Però el concili Vaticà II, als anys 60, va minimitzar les manifestacions del santoral. L’Estamperia de San José es va diversificar: icones, retaules i tríptics en fusta policromada; objectes d’orfebreria i vestuari religiós, pintura i escultura. També s’especialitzà en figures de pessebre i imatges de sants, una mena de recanvi de les estampes. A més de les estàtues de l’infant Jesús d’estètica barroca, són populars les figures dels sants patrons: Sant Pancraç, a qui es demana diners, feina o un canvi de fortuna; Santa Rita i Sant Judes Tadeu, advocats dels impossibles, i Sant Jaume, invocat pels casos perduts, són protectors amb futur. El salt a la xarxa ha estat el canvi més important del negoci de la família Casals, amb una de les ofertes internacionals més àmplies del sector. Del catàleg destaca un penjoll de plata per fer una crida a l’àngel de la guarda i les verges doloroses per vestir. Amb cara turmentada i cos asèptic, aquestes marededéus demostren que vestir sants també té una funció artística.