El celler La Cava de los Faros és una fotografia en blanc i negre, que cobreix la cantonada de la plaça Universitat amb la ronda de Sant Antoni. Darrere el taulell, despatxa Carmen Lafuente, que té nom i maneres d’una professora que no m’acceptarà cap falta d’ortografia. Parla de vostè a tots els clients i demana als qui treballen per a ella que es dirigeixin amb el mateix respecte a tothom que travessi la porta, encara que sigui un nen de tres anys. I els dos xicots de la Cava obeeixen sense queixa, dins la seva disfressa de guardapols de blau mecànic i corbata lluenta de casament obligat, com la flor que neix del trau d’una americana.
Sense sortir de darrere del taulell curvilini i masegat, la senyora Carmen em diu que aquesta beguda és ja de “gent antiga, com ella”. La clientela de pas compra, sense gaires preguntes, la seva marca preferida de l’extensa varietat de La Cava. Demanen el francès Courvousier, el brandi espanyol Cardenal Mendoza o els clàssics Soberano i Magno, i, si tenen sort, com jo, només alguns travessaran els prestatges i sabran per què aquesta botiga es diu així. En el pis de sota, hi ha una cava on es guardava aviram, que data del 1390, i que conserva, fins i tot, un tros de la muralla de Barcelona.
La gamma de whiskies, roms, orujos, brandys, conyacs, cassalles, anissos i molts altres destil·lats, és enorme. És, també, una de les botigues de Barcelona amb més varietat d'absentes perquè darrere del seu aspecte dexarcuteria clàssica hi ha un celler virtual: The Fine Spirits Corner.