Les millors llibreries de segona mà de Barcelona

D’entrada, un avís: a les llibreries de segona mà de Barcelona no trobareu llibres ni de Roberto Bolaño, ni de Miquel Bauçà, ni de Julien Gracq, ni poesia bona. Si busqueu i remeneu, localitzareu perles a bon preu, tresors perduts que un dia van ser estimats i que, per gràcia del destí, esperen trobar una altra casa. Trobar el tresor d’Alí Babà són figues d’un altre paner. Però una cosa he après regirant llibres en els últims quinze anys: de Taifa (Verdi, 12) i de Stock (Comtal, 29), mai no en surto amb les mans buides. Mai. Sobretot de la segona, que si te la mires des del carrer Comtal, tira d’esquena. Cotxets en miniatura, guies per a guiris... Bufa. Els tresors, però, s’han d’anar a buscar. I al final del local té tot el que un bon lector desitja: narrativa moderna i llibres de fa 20 o 30 anys que es reediten poc. Fins i tot hi he vist fa poc l’'Onomasticon Cataloniae' de Joan Coromines, i una quantitat enorme de llibres de Manuel de Pedrolo i Josep Pla. Aquesta llibreria farà 26 anys al març i l’amo diu tenir uns 100.000 volums.

Sense sortir del Gòtic, ens endinsem en un altre món, la llibreria Farré (Canuda, 24), un espai que deu fer dos segles que es dedica al bell negoci de vendre llibres. Aquí, del que es tracta, és de contenir-se... si vols arribar a final de mes sense haver de demanar un crèdit al banc. A l’aparador ja veig primeres edicions del 'Nabí' de Carner, editat a Mèxic el 1940, o de 'Desa aquests llibres al calaix de baix', de Foix, del 1972. Les cames em fan figa. Tenen incunables (llibres impresos al segle XV, en la primera època de la impremta) i alguna joia (val més que un diamant) com 'El llibre de les set sivelles i de les meravelles', de l’artista plàstic Joan Tharrats.

Una altra llibreria antiquària i de segona mà emblemàtica és l’Àngel Batlle (Palla, 23), l’única supervivent d’un carrer que era ple de botigues de llibres. L’Àngel, tercera generació de llibreters, no desespera. Això no va amb ell. Ens diu que abans, a la zona, n’hi havia una quinzena, i que ara, d’antiquàries, en queden tres. “La gent feia la volta, com amb les botigues de discos”, comenta. A ell, tanmateix, el negoci li funciona. No sap els llibres que té i assegura que la crisi ha fet que tot sigui una mica més dur, que li entren més llibres que mai i que n’ha de triar com no ho havia hagut de fer abans. Ell, murri, té un secret, que desvetllarem: a l’etiqueta on posa el preu, l’escriu en euros i en pessetes, per fer antic. “I potser m’ha entrat la setmana passada, el llibre!”, riu. “És el ganxo”, afegeix. L’Àngel assegura que no té cap llibre especial, però tafanejant trobo 'Conversación en la catedral', de Vargas Llosa, editat per Seix Barral a finals dels 60. I 'Diario de un estudiante en París', de Gaziel, del 1915. I encara el 'Climent' de Carles Fages de Climent, del 1933.

Tot això són llibreries de vell velles. Vaja, locals que fa anys que sobreviuen, arrelats a un barri, a una gent. De fet, crec que el jutge Vidal ha oblidat de col·locar un article al seu projecte de Constitució catalana: cada barri hauria de tenir una bona llibreria, com Taifa, per exemple, que fa més de 20 anys que és la llibreria de Gràcia, justament el barri on s'hi ha traslladat la mítica llibreria Canuda (Pare Laínez, 36), que va aguantar dècades fins que va poder al carrer Canuda del Gòtic.

Un barri que tenia poques llibreries, el Poblenou, està començant a disparar-se. I un bon exemple d’això és La Retrobada (Marià Aguiló, 124), on fan coses tan ben parides com convidar-te a un cafè si et compres una novel·la negra. I no ens oblidem de Studio (Aribau, 12), un clàssic de l’Eixample, que ara ha de competir amb la cadena Re-read, que a Barcelona compta amb nou botigues.