Oxido

Oxido és el projecte de tecnoartesania que l’Anna Costa comparteix amb el sard Daniele Vinci. Ella ve del món de la restauració arqueològica. Especialista en història i gestió de patrimoni, per les seves mans expertes fins i tot hi han passat sarcòfags egipcis. Ell és arquitecte tècnic de formació, artista de vocació i un fanàtic de les escultures cinètiques. Amb aquest bagatge tan eclèctic només era qüestió de temps que la parella sentimental desemboqués també en parella professional. La gènesi d’Oxido està en l’amor, en la creativitat i en les ganes d’experimentar amb un material de pell freda i sang calenta: el ferro. “Projectem des del coneixement de tècniques i materials, i això ens fa atractius a l’hora de treballar amb arquitectes, interioristes... A més, també som capaços de solucionar aspectes de desenvolupament”, explica l’Anna. Aquesta privilegiada doble visió –tecnològica i artesana– els ha coŀlocat en una altra lliga. I tot això sense sortir del seu taller del Poblenou, on treballen amb granota i envoltats de maquinària pesant. També de la que es construeixen ells mateixos. Perquè aquest és un dels quids de la tecnoartesania: pensar i fabricar estris per materialitzar els projectes que has ideat, des d’una glaçonera minimalista fins a un impressionant arbre lumínic.