Xacolata

El croissant, expressió quotidiana del mestratge pastisser, troba a la Xacolata un exemple admirable. En Jordi Sala té més galons que Patton (Torreblanca, Escribà, Mas Pau, Elbulli) i un obrador on fa alta pastisseria al barri. En surt un croissant eteri, molt cruixent, amb el punt just de flonjor i el salat molt equilibrat. Hi posa banyes; que sigui fullat i amb banyes és més difícil que fer-lo allargat. I molta mantega; “Si fos a Sarrià, el vendria a euro i mig, però sóc al Poblenou”. També en fa de xocolata, d’ibèric i formatge, sobrassada, tomàquet, mozzarella i oliva.