Clàssics del disseny per menys de 150€

Potser fumar ja no sembla tan sofisticat com ho pintaven en la publicitat a mitjans del segle passat, però aquest cendrer no ha deixat d'aportar distinció a les llars des que va sortir al mercat el 1965. Queda tan bé a la taula del saló o a la terrassa, que ha transcendit la seva funció original per passar a convertir-se en una icona del millor disseny dels seixanta.

No cal buscar mig segle enrere per trobar dissenys clàssics. Joan Gaspar s'ha guanyat el qualificatiu de clàssic contemporani gràcies, entre altres mobles i llums, a aquesta taula tan versàtil, ideal per reposar la lectura al costat del capçal del llit o per posar al rebedor, al costat del penjador del mateix nom.

Una pinça que deixa anar el gel quan la prems i que l'agafa quan tu el deixes anar. No és genial? Aquest senzill element no pot faltar a casa de qualsevol amant de la cocteleria. Pots afegir color al teu moble-bar i jubilar les relliscoses pinces metàl·liques per al gel per menys de 20 euros.

D'aspecte robust i lleuger alhora, aquesta icònica làmpada aconsegueix flexibilitat gràcies a la seva pantalla pivotant i a una ròtula a la base. La làmpada Gira il·lumina escriptoris de tot el món des que va començar la seva producció fa gairebé quaranta anys i es troba en col·leccions de museus com el MoMA o el British Design Museum.

Tornem amb un altre disseny de Ricard, ara per a destacar aquest clàssic modern estrenat el 2007. Presumeix d'un esmorzar de disseny sense deixar-te el canell en l'intent gràcies al seu senzill mecanisme de palanca. Podràs esprémer tot el suc a les teves taronges per poc més de 20 euros.

És una escultura? És un llum? No! És un penjador que porta recollint premis des de 1992. Tot i que ara tornen els noranta, aquest sinuós penjador no ha perdut ni una mica del seu encant en aquests gairebé vint anys. Col·locant-lo en el teu rebedor amb un parell d'abrics i un bonic barret (encara que no te’l posis mai) aconseguiràs causar una impecable primera impressió als teus convidats.

Hi ha un element més criticat que l'escombreta del bany? Dissenyar un objecte tan particular no es pot prendre a la lleugera, i només algú com Mariscal podia ser capaç de plantar un pi al bany amb tanta dignitat i elegància. Un toc de color per un estri tan ignorat com imprescindible.