Ben Wheatley, un habitual dels museus més friquis

Tot va ser idea de dos còmics del planter de 'Little Britain', Steve Oram i Alice Lowe, que es van inventar la història d'una parella d''outsiders' assassins que anaven amb una caravana matant gent per tot arreu. Feia set anys que el projecte estava encallat quan van demanar a Ben Wheatley que els dirigís interpretant els dos protagonistes d'aquesta colossal anada d'olla.

Tu vas ser l'últim d'arribar.
L'Steve i l'Alice es coneixien d'haver actuat a l''Ealing live', el xou on van començar tots els de la seva quinta. Els dos venien dels Midlands, ell de Mowbray i ella de Coventry, i havien tingut una infància similar. De petits, els seus pares els portaven a visitar llocs molt estranys, com el Museu del Llapis, o el Museu del Tramvia. I compartint experiències exòtiques, van crear aquests personatges.

Volien que fos un programa de televisió. Què va passar?
Primer van rodar una mena de pilot de 12 minuts. El van portar als estudis, però no va interessar. Als productors els semblava massa fosc i tètric per ser una comèdia, i van dir que ningú voldria veure una cosa així. Aquí és quan van decidir fer un llarg, i em van demanar que el dirigís jo.

Per què? També et portaven al Museu del Llapis?
No te'n fotis, és un lloc increïble. La gent pensa que és ridícul, però jo reconec que em fascina. Hi tenen llapis gegants, i llapis minúsculs, i allà dins totes les coses petites es fan grans i les  grans es fan petites.

Potser va ser perquè la teva anterior pel·lícula, 'Kill list', també anava d'assassins?
Veient 'Turistas' ara m'adono que és com un mirall deformat de 'Kill list'. Però la veritat és que quan vaig acceptar dirigir-la el que volia era fer un canvi radical, abandonar el cinema de terror i fer una comèdia negra.

Havies de dirigir els creadors de la història. Va costar?
Va ser simple. Jo m'ho mirava des del monitor, i si em feien riure no deia res. Però quan no em feien riure els convocava i discutíem a veure què podia haver passat.

La teva carrera va començar amb un vídeo a internet, oi?
El de l'home que salta sobre el cotxe? Sí. Va ser un dels grans èxits de la meva petita empresa, Mr and Mrs Wheatley, que en realitat era una web de 'low animation' amb acudits. Aquest clip, que es deia 'Cunning stunt', va tenir uns 16 milions de visites arreu del món. I tenint en compte que estem parlant de l'era pre-You Tube, va ser tot un rècord.

I et va obrir portes.
Vaig començar a fer guions per a 'Modern toss', un programa d'humor àcid que combina animació amb acció real, creat per Jon Link i Mick Bunnage.

N'he pogut veure els esquetxos de 'Drive by Arbus'.
Aleshores potser t'has adonat que el tipus de sarcasme és molt semblant al de la meva primera pel·lícula, 'Down terrace'. Link i Bunnage em van ensenyar a tenir confiança en mi mateix, a escriure el que em donés la gana passant de les opinions alienes. Ara sóc fort, i faig totes les barbaritats que vull.

Fa poc l'HBO et va comprar una sèrie de por. Tampoc deixaràs que t'aconsellin?
Es van posar en contacte amb mi perquè 'Kill list' els va sorprendre molt. Si no els convencia la meva manera de fer, haver-ho pensat abans. Però no parlem d'això, que encara no està ni rodat. Ara l'únic que em preocupa és la meva quarta pel·lícula, 'The field in England', que està a punt d'estrena. Tracta d'uns soldats desertors durant la Guerra Civil Anglesa, que entren en contacte amb forces paranormals. T'agradarà, ja ho veuràs.