Casa de tolerancia. L'Apollonide

A principis del segle XX, una casa de tolerància ens obre les portes d’un món ocult i aparentment luxós, de llargues nits en què corre el xampany, de solidaritat entre meretrius, coixins flonjos i teixits excelsos. Però l’opressió, foscor i sordidesa són ben presents des del principi, i les noies, esclaves al cap i a la fi, es veuen sotmeses als capricis de la seva rica clientela, a les malalties i a la progressiva decadència del negoci.