Sharunas Bartas. Lituania-Alemania, 1994. VOSE. 85'.
El passadís del títol del segon llargmetratge de Bartas fa referència a l’espai físic per on deambulen els inquilins d’un vell edifici entre les runes de la Lituània postcomunista. Lluny de ser monstres, els protagonistes semblen atrapats en l’absurditat de la seva pròpia existència, com el nen que s’aixeca una vegada i una altra d’un toll al qual el tornen a empentar un parell de ganàpies. Bartas substitueix els diàlegs per l’eloqüència d’uns rostres que retrata amb una sensibilitat extrema i una banda sonora on les veus s’amalgamen en una cacofonia de fons trencada per cançons de països llunyans.