El bosc

L’èxit del 'Pa negre' d’Agustí Villaronga ha propiciat una renovació del cinema sobre la Guerra Civil i la postguerra que aposta per un realisme menys encartonat, amb les portes obertes a altres registres, i per a personatges més complexos allunyats dels arquetips maniqueus. 'El bosc', adaptació d’un conte d’Albert Sánchez Piñol a càrrec d’Óscar Aibar (director de l’esplèndida 'Platillos volantes'), se situa en la línia de l’adaptació dels llibres d’Emili Teixidor en narrar una microhistòria de la guerra en un poble de la Franja introduint-hi un inesperat element fantàstic. Malgrat l’esforç per apropar-se des d’una altra perspectiva a una temàtica sobreexplotada, encara arrossega inèrcies del pitjor cinema guerracivilista i no ha treballat prou el naturalisme (el català de la Franja sona impostat). Cal esperar fins al final perquè ens sorprengui de debò: l’arriscada naturalitat amb què se’ns presenta el senyor Bessugot és digna de culte. –Eulàlia Iglesias.