La figura malgirbada de Jacques Tati torna a entrar en conflicte amb els perills de la modernitat a 'El ilusionista'. Sylvain Chomet ressuscita el responsable de 'El meu oncle' en cos i esperit a través de l'adaptació en dibuixos d'un guió que no va arribar a filmar. L'encarnació animada de Tati és un mag que després d'anys de guanyar-se la vida en espectacles de varietats veu com una nova forma d'entreteniment massiva, la música rock, el condemna a la jubilació prematura.
Com el personatge principal, 'El ilusionista' també funciona com una pel·lícula fora del seu temps. En contrast amb l'aclaparador torrent d'imatges d'alguns films 3D, Chomet reivindica la tradició artesanal de l'animació. Cada pla del film és una petita meravella on la mirada reposa recreant-se en incomptables detalls, i el Tati de dibuix fa gala de la mateixa capacitat per a l'humor visual que tenia el de carn i ossos. Comèdia impregnada d'una gran tendresa i certa melangia, 'El ilusionista' és una delícia cinematogràfica que sap estar a l'altura del mestre que l'inspira. –Eulàlia Iglesias.