[image]
[title]El primer que entra a la sala és Harrison Ford, amb una camisa de ratlles que descobreix, per sobre del coll, una nou com una arrel de gingebre dotada de vida pròpia, amb un 'vibrato' finíssim que només es percep de prop. És afable, pausat, molt més del que la seva reputació augurava. Som en un hotel de Madrid, durant la promoció de 'Blade runner 2049', l’estrena més misteriosa de la temporada, on Ford torna a donar vida al personatge de Rick Deckard, aquell policia que menjava fideus entre les columnes de fum d’una Los Angeles distòpica, que ara se’ns mostra encara més devastada. “Fa 35 anys es va formular un món futur, del qual vam ser responsables, i sentíem que encara hi teníem un deute”, dispara.
Després entra Ryan Gosling, amb l’aparença d’un ant aleutià amb jersei granat, que interpreta un soldat de la nova generació de blade runners, perdut en l’univers. “Ara, els 'blade runners' són molt més solitaris, apartats de la societat, viuen en les ombres executant una tasca que ja fa molt de temps que va deixar d’estar entre els somnis de ningú”, explica. La primera part de Blade runner, estrenada l’any 1982, ens situava en un futur 2019 que ara ja s’ha fet gairebé present. De les cendres d’aquell univers que Ridley Scott va aixecar aleshores se n’ha fet una nova profecia. “És com caminar per dins d’una jungla, plena de dubtes existencials que ens fan sortir del cine tornant a plantejar-nos qui som i què volem fer”, afegeix Harrison Ford, emocionat.
El moment és crucial. Fa dos anys, Ford feia la seva reaparició estel·lar com a Han Solo a 'Star Wars', rere una porta dins una nau espacial que s’obria de cop, com una vella glòria reinserint-se en un plató de televisió. I d’aquí a dos anys tornarà a empunyar el fuet d’Indiana Jones. Sumant-hi 'Blade runner', sembla que estigui dedicant-se a rescatar tots aquells herois llegendaris a qui va donar aura i múscul, fa tres dècades. “Estimo la meva feina, i agraeixo les segones oportunitats”, diu, amb una rialla a discreció.
L’experiència de treballar amb Ryan Gosling remata la jugada: dos actors reconeguts de diferents generacions es prenen el relleu en la pantalla. “Tot va anar molt bé entre nosaltres, exceptuant un dia en què rodant una escena de lluita en Ryan va decidir posar la galta on hi havia el meu puny”, explica Ford. Al seu costat, Gosling somriu, amb una ganyota, com si el cop encara li cogués. Joventut, pa tou.
Després arriba Ana de Armas, la tercera en discòrdia, imperial. Vestit negre, talons alts, olor de xampú. “En Harrison sempre explica que quan em va conèixer jo era una dona gegant despullada i de color rosa, que ballava al costat de Ryan Gosling”, diu, també fent conya. El cas té una explicació lògica i ben senzilla, i és que el primer cop que Harrison Ford va anar al plató de 'Blade runner', Gosling es trobava davant d’una pantalla de grans dimensions que el feia semblar un pigmeu, i sobre aquesta pantalla es veia la imatge de l’actriu nua, titànica.
L’anècdota desvela una dada interessant. El director de la nova 'Blade runner', Denis Villeneuve, un dels grans de la ciència-ficció ara per ara, va optar per defugir els efectes especials i la cosmètica digital tant com va poder, i en canvi va fer construir decorats reals. Boira, diluvi, humitat. “Fins i tot s’havia desenvolupat un circuit tecnològic, i cada cop que tocaves algun botó del set passava alguna cosa –recorda De Armas–, i no calia que t’imaginessis que eres al futur, perquè el futur ja existia, i només t’havies de concentrar a mirar Ryan Gosling als ulls i dir el teu text”.
És cert que el món que es va imaginar 'Blade runner' no és ben bé el que ens ha tocat viure, i per tant el seu 2049 és com un malson 'cyberpunk' que flota en els núvols bruts d’una dimensió paral·lela. “Coneixes la paraula ‘déu’? Doncs això és Ridley Scott, l’home que fa 35 anys es va inventar un altre futur per a l’espècie”, declara Harrison Ford. “És una pel·lícula que se’t queda a dins, i fa que et preguntis quins són els límits de la identitat humana”, s’hi suma Gosling, amb paraules magnes, que esperem que la pluja no pugui esborrar mai.