L'Apolo salta a la gran pantalla

Durant gairebé dos anys, un grup d'inconformistes i temeraris joves de Blackburn (Regen Unit) van tenir en escac a les autoritats organitzant raves il·legals cada setmana en naus industrials abandonades. A base de material d'arxiu d'aquelles festes fora de la llei, entrevistes als organitzadors i als aficionats, aquest documental explica com uns xavals sense cap perspectiva de futur durant els últims cops de cua de l'era Thatcher van convertir les ruïnes del passat industrial del país en un paradís accessible per a tothom a ritme de l'acid house que arribava des de Chicago.

Hi ha algú que encara no hagi sentit a parlar de l'Studio 54, la discoteca on Mick Jagger o Stallone cremaven les nits? Amb un arxiu audiovisual d'infart (Grace Jones, Mick i Bianca Jagger, Michael Jackson, Truman Capote, Sylvester Stallone, etc) i entrevistes amb l'staff del club i el cofundador supervivent, Schrager, la primera part del film és una estrepitosa història de èxit, deliris de grandesa i llibertat sexual de l'era disco (truncada per l'aparició de la SIDA i el conservadorisme de l'era Reagan) i la segona és una crónica del descens als inferns.

Aquest hilarant fals documental sobre l'auge i la caiguda del segell Factory Records, entre la nostàlgia i la comèdia irreverent, captura l'esperit hedonista i el context social de Manchester entre finals dels 70 i principis dels 90: una època prodigiosa dins dels clubs, que van ser testimonis i motor de canvi en la transformació del punk i el post-punk en música electrònica.

Aquest èpic film, basat en les vivències de Sven Hansen-Løve, és un viatge a l'escena house i electro de París durant els 90 i els 2000, quan Daft Punk va abanderar l'anomenat "French touch". Captura el revers fosc de la fama i dels somnis truncats a través de la figura d'un DJ que sembla quedar-se ancorat en el temps sense capacitat per adaptar-se a l'edat adulta. Raves, gravacions casolanes, suor, vinils, èxit, deutes i molta solitud.