Per acabar rodant amb Nicole Kidman de cap de càsting cal haver enllestit feina. Park Chan-wook va començar a fer mèrits en els seus temps d'estudiant de filosofia a Sogang, al capdavant d'un cinefòrum universitari, i el 1992 va debutar amb 'Moon is the Sun's dream'. Des d'aleshores, i fins a 'Stoker', això és més o menys el que li ha anat passant.
1) Un fan de Hitchcock
Quants milers de cinèfils ha creat 'Vertigen'? Si comencéssim a comptar, no acabaríem mai. 'Vertigen' és la raó per la qual Park Chan-wook es va dedicar a dirigir pel·lícules. Així ho ha declarat en moltes ocasions. Però la seva admiració per Alfred Hitchcock va molt més enllà, des del fals flash-back de 'Pànic a l'escena', fins als jocs de trampes de 'Perseguit per la mort' o la suplantació d'identitats a 'Fals culpable'. 'Stoker' és l'apoteosi d'aquesta fixació: un refregit de 'La sombra de una duda' amb oncle Charlie inclòs.
2) Amant del pop asiàtic
Hi ha una antiga creença que diu que segones parts mai no foren bones, a banda de les del 'Quixot' i 'El padrí'. Park Chan-wook és una altra excepció que confirma la norma. L'any 2003 va estrenar 'Old boy', la segona entrega de la seva grandiosa 'Trilogia de la venjança', i el film que li va donar la fama internacional a Canes. Com que el guió partia d'un manga japonès de l'aleshores poc conegut Nobuaki Minegishi, l'epítet no va trigar a caure-li com una llosa: a ulls de tothom Park Chan-wook es va convertir en un estendard de qualitat de la cultura pop asiàtica.
3) Actituds fetitxistes
El que ha passat amb 'Stoker' és abracadabrant. Wentworth Miller, un els protagonistes de 'Prison break', en va escriure el guió temps era temps, i el va col·locar a un agent de Hollywood, sota el pseudònim de Ted. A finals del 2010, aquest guió figurava en el top de la Black list, la llista no oficial de pel·lícules amb possibilitats que no havien arribat a produir-se. A mitjans de l'any següent, Park Chan-wook es va decidir a dirigir-la. Només va posar una condició: volia que al principi de la pel·lícula sortís un parell de sabates de dona fetes amb pell de cocodril. Que pervers.
4) Robòtic i tecnòfil
Això de robòtic ho dic per la noia d''I'm a cyborg... but that's ok'. És d'aquells personatges maleïts que tot i que no toquen quarts ni hores produeixen una tendresa immensa. La internaven en un hospital psiquiàtric perquè es creia que era un robot, i perquè anava pel món amb una pila Duracel que s'enganxava als dits quan deia que havia de carregar la bateria. I això de tecnòfil, per 'Night Fishing', un curtmetratge íntegrament filmat amb iPhones que va ser premiat a Berlín 2011, just abans que el guió de 'Stoker' arribés a les seves mans.
5) I una mica vampíric
'Stoker', com el Bram Stoker de 'Dràcula'. No hi ha Jonathan Harker, ni estaques, ni Barnabas Collins, ni Vincent Price amb ullals de plàstic caminant per un castell de cartró-pedra a la factoria Hammer. Però la reputació el precedeix: a Park Chan-wook li agraden els vampirs. Com a prova irrefutable tenim el seu anterior llargmetratge, 'Thirst', Gran Premi del Jurat a Canes 2009. La trama era del tot pintoresca: un capellà catòlic a Corea que es feia xuclasangs després de prestar- se com a conillet d'índies per provar els efectes d'una vacuna miraculosa, encara en fase experimental. 'Stoker' no és 'True blood', però el misteri i les teranyines estan assegurats.
