Mátalos suavemente

Andrew Dominik no n’ha tingut prou de revitalitzar un gènere com el 'western', que semblava descatalogat del panorama cinematogràfic nord-americà, ara dóna una sacsejada al thriller amb 'Mata’ls suaument', pel·lícula amb la crisi com a rerefons i amb una posada en escena que treballa igual de bé l’acció que els diàlegs. Comencem per la qüestió de la crisi, potser el seu punt més dèbil. Tot el discurs social del film es deixa veure a les pantalles de televisió. Contínuament sentim les notícies, que fan referència a qüestions financeres, en un recurs que acaba sent massa obvi per a una pel·lícula que no necessita cap butlletí per mostrar la seva postura respecte a l’economia del país. I seguim amb la manera excel·lent amb què Dominik combina l’acció amb la paraula. L’escena en què mitjançant un tràveling es descriu un capítol absolutament violent n’és el millor exemple. Tot just després d’això veiem el personatge interpretat per Ray Liotta, que reconeix que ell en va ser el responsable. La càmera es mostra elegant i la paraula acaba per assumir bona part del protagonisme d’un thriller que estima tant la contundència com el diàleg. –Violeta Kovacsics.