Midnight in Paris

Té gràcia que un enamorat del jazz de Nova Orleans i el cinema clàssic dirigeixi una faula que alerta sobre els perills de la fascinació pel passat, evocant amb nostàlgia i sentit de l'humor el París de la generació perduda de Hemingway i companyia. La història comença al present, amb un escriptor californià que visita la ciutat de la llum amb la seva promesa i que, per art de màgia, passa les nits al París dels anys 20, parlant de la seva novel·la amb Gertrude Stein, saltant de festa en festa amb els Fitzgerald i enamorant-se de l'última amant de Picasso. El film homenatja la capital francesa i, alhora, s'en riu de l'influx seductor que la ciutat i els seus mites exerceixen en els nord-americans. Com el protagonista, l'espectador en traurà més profit de les nits en companyia de Dalí, Buñuel i Man Ray que dels dies fent de turista amb la futura dona i els sogres. Tot i que un pèl descompensada per aquesta fractura, 'Midnight in Paris' convenç per la disbauxa i lleugeresa del relat i perquè París, realment, era una festa. –Xavi Serra.