14 pel·lícules que has de veure al BCN Film Fest

Només han passat sis anys des de ‘Barcelona, nit d’estiu’, la seva òpera prima, i Dani de la Orden acumula ja una considerable obra cinematogràfica i també televisiva. Incansable narrador d’històries, sovint relacionades amb els sentiments i les alegries i els disgustos dels nostres cors, el director barceloní ha adaptat una coneguda obra de teatre de Marta Buchaca, estrenada a la Sala Flyhard. El protagonista, interpretat per Quim Gutiérrez, reuneix els seus amics per donar a conèixer la carta que va escriure el seu germà (el Litus del títol) abans de morir. Què ens descobrirà un document tan íntim? Que, potser, és complicat fer-se gran i assumir noves responsabilitats? Belén Cuesta, Álex García, Adrián Lastra, Marta Nieto i Miquel Fernández aporten el seu talent i glamour en una carta d’amor a l’amistat, llegida entre somriures i llàgrimes, l’especialitat de la casa De la Orden.  

En el seu primer llargmetratge de ficció, la directora de ‘La plaga’ ens parla d’una altra plaga: el turisme massificat i impersonal. Vaja, allò que te’n vas de guiri a un país sense tenir ni idea de la seva realitat. Però, més que res, la cinta posa la seva mirada en un pare (Sergi López) i els seus dos fills, de vacances de Nadal al Senegal, i en la relació entre la jove Marta (Elena Andrada) i el personal de l’hotel on està allotjada la família. La sàvia mirada de López, unida a la inquieta mirada de Ballús, en un marc d’aquells que, abans, eren definits com a ‘incomparables’. “Els blancs portem la mentalitat colonialista en el nostre ADN”, ha dit la realitzadora, que va presentar la incòmoda ‘Staff Only’ en l’última Berlinale. Voleu més cinema català al BCN Film Fest? Dos suggeriments més: ‘La filla d’algú’, codirigida per un grup de nous talents de l’ESCAC, i ‘La vida sense la Sara Amat’, de Laura Jou.

La Història sempre es repeteix: només canvia el context. 19 d’agost del 1819: una manifestació reclama a Manchester el sufragi universal i la reforma del sistema parlamentari. La Cavallería britànica carrega contra la gent, causant nombrosos morts i ferits. Cinc anys després d’explicar-nos la vida del pintor J.M.W. Turner, Mike Leigh retorna al cinema d’època, però, com dèiem al principi, amb un tema tan actual i intemporal com és l’enfrontament entre el poble i les classes altes, els polítics i les forces d’ordre. Sempre crític amb la seva societat, d’ara o de principis del segle XIX, l’autor de ‘Secrets i mentides’ o de ‘Happy: Un conte de la felicitat’ ens ve a dir que la felicitat no s’aconsegueix a base de contes, ni de secrets, ni de mentides, sinó de trompades i esbatussades amb els repressors. És trist, sí, però així és la vida.

A Jonah Hill el vam conèixer en vàries comèdies de culte amb el segell de Judd Apatow: ‘Virgen a los 40’, ‘Lío embarazoso’, ‘Supersalidos’ o ‘Paso de ti’. Més grassonet que no pas cepat, es va esprimatxar i va cridar l’atenció de Quentin Tarantino, Martin Scorsese o els germans Coen. Hill s’estrena com a director amb una història que ell mateix ha escrit: la de Stevie (Sunny Suljic, vist a ‘El sacrificio de un ciervo sagrado’, de Yorgos Lanthimos), un noi de 13 anys de Los Ángeles que s’ajunta amb una penya de skaters. Un típic ‘coming-of-age’, sí, però rodat per una estrella de 34 anys que porta 15 anys remenant les cireres de Hollywood. I que n’ha trobat tant de verdes com de madures. Compte també amb la banda sonora de Trent Reznor i Atticus Ross.

L’any 2011, Ralph Fiennes va debutar en la direcció amb ‘Coriolanus’. Un any després, va repetir l’experiència amb ‘The Invisible Woman’. El seu tercer treball darrera les càmeres és un biopic del ballarí i actor (‘Valentino’, ‘Un cebo llamado Elizabeth’) Rudolf Nureyev, des que és un jove ballarí soviètic que descobreix els plaers del capitalisme a París. Adéu, comunisme? ‘Au revoir’, KGB? Una ronda de rímel per a tots i totes! Una rapsòdia bohèmia a la Ciutat de la Llum. L’encarregat de fer de Nureyev és el novell Oleg Ivenko, i el guió és de David Hare, a partir del llibre escrit per Julie Kavanagh. Atenció a les intervencions del propi Fiennes i d’Adèle Exarchopoulos.

El director de ‘Pa negre’ o ‘Incerta glòria’ convertit en un nou David Lean? Tenim infinites ganes de veure què ha fet Agustí Villaronga amb la biografia de Faisal, el fill menor del primer rei de l’Aràbia Saudita, que arriba a Londres per reunir-se amb el monarca britànic, Jordi V. Missió? Aconseguir la pau als seus territoris, després d’una sagnant Primera Guerra Mundial que ha trasbalsat el món. Cine d’autor i intimista dins d’un ‘blockbuster’? Si l’autor de ‘Lawrence d’Aràbia’ i ‘Doctor Zhivago’ ho va compaginar perfectament, per què no ho aconseguirà ara el cineasta mallorquí? Estem segurs que la seva signatura surarà enmig de fins i tot les escenes d’acció i de masses de la pel·lícula.

Oi que hi ha actors predestinats a interpretar, tard o d’hora, determinats personatges? És el cas de Rupert Everett, a qui hem vist en uns registres més suaus a films com ‘La boda de mi mejor amigo’ i que ara interpreta l’escriptor Oscar Wilde (1854-1900). L’autor de ‘La importància de ser Frank’ acaba de sortir de la presó, on ha estat tancat dos anys per ‘culpa’ de la seva homosexualitat, i s’exilia a França. Podrà allà refer la seva vida? Reinventar-se, com es diu ara? O, com a mínim, estar tranquil? El propi Everett s’encarrega de la direcció i del guió. El repartiment inclou noms com Emily Watson, Tom Wilkinson, Colin Morgan i Colin Firth, precisament el company d’Everett en aquella mítica ‘Otro país’ del 1984. Es tanca el cercle. 

Estimàvem tant Agnès Varda! La seva recent mort ens va deixar tocats i orfes. Per sort, sempre ens quedaran les seves pel·lícules, la seva Cléo, els espigoladors o la Sandrine Bonnaire sense sostre ni llei. Més moderna que ningú, la cineasta va passar del cinema analògic al digital sense despentinar-se, com un procés natural, com una evolució lògica per poder seguir explicant les seves històries de ficció o documentals. En aquest últim treball seu, Varda analitza la seva carrera d’una manera tan fascinant com original, barrejant conceptes tècnics, filosofia i humanisme. I molta ‘joie de vivre’!

En un certamen com el BCN Film Fest no podia faltar-hi una pel·lícula que ens parla sobre el món dels llibres i els escriptors, i, en el cas de la cinta de Rémi Bezançon, dels manuscrits inèdits. Uns textos que romanen guardats en una biblioteca. Una editora hi descobreix una novel·la per sucar-hi pa, escrita per un cuiner que havia mort dos anys abans. El problema, el misteri, la intriga és que Henri Pick, en vida, no era precisament un aficionat a la lectura. Un argument apassionant, original de David Foenkinos i servit amb delicadesa per un repartiment que encapçala Fabrice Luchini, un veterà del cinema europeu que va ser descobert, a principis dels anys 70, per l’ull clínic d’Éric Rohmer.

Dins d’un museu s’hi poden coure històries i histèries ben curioses. Ho hem vist en ficcions tan diferents com ‘Vertigen (D’entre els morts’), ‘El Codi Da Vinci’, ‘Vestida per matar’ o ‘Banda a part’. Aquest és un documental sobre el 200 aniversari del madrileny Museo del Prado, dirigit per Valeria Parisi, i amb un guia d’excepció: Jeremy Irons. Què ens ensenya? On atura la seva mirada? Pintures d’encàrrec que es van convertir en obres mestres instantànies, retrats incomparables de nobles o de gent del poble, escenes de guerra que encara avui en dia provoquen calfreds, l’erotisme quan l’erotisme estava més aviat reprimit... Un film que et provoca visitar el Prado per primer cop o per repetir el tour per les seves sales.

A finals del 2018 els germans Coen ens van sorprendre amb un western que gairebé no va passar pels cinemes i que va estrenar-se directament a Netflix. Es tracta de sis capítols amb estructura de conte que tenen en comú la mort i que van de l'absurd als relats més crus i melancòlics. 

Si heu vist 'Lazzaro feliz' correreu a veure la pel·lícula anterior d'Alice Rohrwacher. 'El país de las maravillas', que va guanyar el Gran Premi del Jurat a Cannes, és també un retrat dels marges de la societat, poblats per algunes persones lluminoses, que semblen àngels. Al món d'Alice Rohrwacher el realisme i els somnis es fonen fins al punt de ser un mateix teló de fons. 

El BCN Film Fest aprofita vol retre homenatge a alguns dels clàssics del cinema com Charles Chaplin i Buster Keaton. D'aquest últim, el festival projecta 'Siete ocasiones', 'El moderno Sherlock Holmes' i 'El maquinista de la general', estrenada el 1926. D'aquesta pel·lícula s'ha dit que és de les millors -si no la millor– de la filmografia de Keaton i també que és una de les pel·lícules mudes més divertides de la història. Poder descobrir-la o reveure-la en pantalla gran és tot un luxe. 

L'any 1932, Luís Buñuel va tornar a Extremadura per gravar el documental 'Las Hurdes, tierra sin pan'; un retrat de la població d'aquest racó del país on la gent malvivia gairebé sense recursos. Buñuel va retratar, a través dels rostres dels veïns i veïnes de Las Hurdes, la brutalitat i hipocresia del món on vivim. El dibuixant Fermín Solís (premi revelació al Saló del Còmic de Barcelona l'any 2004) va convertir el rodatge del documental en una novel·la gràfica que es va publicar l'any 2008. Una dècada més tard, Salvador Simó l'ha adaptat al cinema.