Aquest diumenge, a les 21 h, se celebra la novena edició dels Gaudí, enunciada als quatre vents com la nit del cine català. Bruno Oro farà de mestre de cerimònies, just un any després que Rossy de Palma –la presentadora més irreverent, disruptiva i, com a conseqüència, polèmica que ha tingut mai cap gala a Catalunya–. Hi veurem vestits llargs arrossegant-se per la catifa vermella, Isona Passola comparant-se amb Michelle Obama en el seu discurs triomfal de rigor i algun número musical dels que ens fan la vetllada entretinguda. Sí, tot això està molt bé. Però toca posar-se en guàrdia, i deixar de banda el glamur acomplexat per parlar de les pel·lícules. I aquí ve el plany. Les vuit edicions precedents ens han ensenyat que els Gaudí tendeixen a premiar productes amb aspiracions de 'blockbuster', o si més no amb una certa ambició comercial i carents de personalitat. Potser el cas més alarmant va ser l'any en què 'Rastres de sàndal' va ser guardonada com la Millor pel·lícula, en detriment d'un cine d'autor que bé ens caldria protegir.
Ningú no és profeta a casa seva
Un que va començar des de baix
No deixem perdre l'ocasió d'or
Discover Time Out original video