Barcelona

Subscriu-te
Cerca

Barcelona

Carol

Sis cares del 2016 que no oblidarem

Tres homes i tres dones que hem vist al cine aquest any i ens han enamorat

Escrit per Josep Lambies
Publicitat

Aquesta no és la típica llista amb les millors pel·lícules de l’any que tothom fa per aquestes dates. Aquesta pàgina és com la foto de la nòvia a la cartera, com el camafeu que el soldat s'emporta a la trinxera. És una declaració d’amor als rostres que ens han robat el cor a la gran pantalla. Tres homes i tres dones que no ens podem treure del cap.

La rossa que s'acaricia els cabells

La rossa que s'acaricia els cabells
La rossa que s'acaricia els cabells
De 'Carol', ens queda la imatge de Cate Blanchett arribant a la secció de joguines d’uns grans magatzems, amb un abric imponent com una muntanya de pells que tremola. Les mans enguantades acaricien un floc de cabells. Podem olorar-ne el perfum des de la butaca.

El sobirà que agonitza

El sobirà que agonitza
El sobirà que agonitza
Us hem recomanat 'La mort de Louis XIV' d’Albert Serra fins a l’extenuació. Aquí teniu Jean-Pierre Léaud en el paper del Rei Sol agonitzant, amb una cama gangrenada per una ferida de cacera, sota una perruca monstruosa. La càmera s’acosta al seu llit de mort, entre uns coixins que ja fan pudor de cadàver.
Publicitat

La del desig obscur

La del desig obscur
La del desig obscur
Sens dubte, 'Elle' de Paul Verhoeven ha sigut l’estrena de la rentrée. El director d’'Instint bàsic' els té ben posats. La pel·lícula comença just després que un home emmascarat hagi violat Isabelle Huppert –brusa estripada, cames obertes– a la cuina de casa seva. Fosca, perversa, superant les millors actrius de Buñuel

El més inspirat de Rússia

El més inspirat de Rússia
El més inspirat de Rússia
Entre les sorpreses del 2016 hi ha 'Oleg y las raras artes', el documental d’Andrés Duque sobre aquell pianista menut i amb el cos retorçat que tenia els dits com les arrels d’un ficus. Duia boina vermella, com un follet simpàtic, i tocava el piano imperial del museu de l’Ermitatge.
Publicitat

La del somriure adolescent

La del somriure adolescent
La del somriure adolescent
Els més afrancesats de la sala no s’haurien d’haver perdut 'Tres recuerdos de mi juventud', d’Arnaud Desplechin. És una història d’amor adolescent molt estranya on apareix una noia amb els ulls grossos i una boca que quan somriu li queda com un tall de síndria. La seva mirada, clavada en l’últim pla de la pel·lícula, no ens abandonarà mai.

El que més ho ha patit de tots

El que més ho ha patit de tots
El que més ho ha patit de tots
La història més terrible de totes és la d’'El hijo de Saúl', de László Nemes, que va guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula estrangera. El relat d’un home en un camp de concentració que recull el cos d’un nen del fons d’una cambra de gas. Encara respira. Amb la càmera enganxada a la nuca, ens durà al límit de l’abisme.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat
    Tornar a dalt
    Generalitat de Catalunya

    Qui som

    Contacte

    Time Out Barcelona

    Time Out Worldwide

    Mapa del lloc
    © 2025 Time Out England Limited and affiliated companies owned by Time Out Group Plc. All rights reserved. Time Out is a registered trademark of Time Out Digital Limited.