Tabú

Una primera part de caire realista  dóna pas a una fascinant evocació del cinema mut. 'Tabú' arrenca amb una barreja d’humor i quotidianitat que l’apropa a l’univers de 'Diamond flash' de Carlos Vermut. A mig metratge, un salt enrere ens trasllada a l’Àfrica per narrar una història d’amor del passat. La transició d’una època a una altra té lloc en un instant ple de màgia, en què el so d’una cafeteria rodejada de plantes dóna pas a la lleu remor dels arbres africans. La segona part representa una fascinant evocació dels orígens del cinema. Lluny de plantejar un exercici de mimetisme, el director fuig del que és obvi: els diàlegs no se senten, però el so dels objectes i de l’ambient, sí. Així, 'Tabú' ha entrat a la llista de les grans pel·lícules dividides en dos, al costat de 'Mulholland Drive' i 'Tropical malady'. I això és cosa de gran cas. –Violeta Kovacsics.