Tots sabeu que durant la Berlinale s'atorga l'Ós d'Or. Però potser desconeixeu que hi ha uns altres premis, secció 'off', que es diuen Teddy –sí, com els peluixos anglesos!–. Són els grans guardons del cinema gai internacional. Van néixer per ensenyar el més transgressor, càrnic i agressiu de la cultura 'queer'. A més d'un li haurà caigut el monocle veient aquestes pel·lícules. Fem un breu repàs del més potent que ha passat per la tribuna.
NO T'HO PERDIS: Les 50 millors pel·lícules catalanes.
El primer a guanyar un Teddy va ser Pedro Almodóvar, l'any 1987, amb 'La ley del deseo'. ¿La recordeu? Carmen Maura era un travestí tap de bassa i Antonio Banderas es passava mitja pel·lícula ensenyant unes cames meloses com cuixetes de pollastre, amb el cul empaquetat dins d'uns calçotets blancs. Intriga familiar, despit, i cartes incriminatòries cremades a la tassa del vàter. No era apta per a puritans.
Us pot semblar que Todd Haynes és un paio classicot. En pel·lícules com 'Lejos del cielo' o 'Un hombre soltero' ha tractat l'assumpte de l'homosexualitat com si fos un dels melodrames que Douglas Sirk rodava als anys 50. Però en els seus orígens era un tipus punk, àcid i bel·ligerant. El seu film debut, aquest 'Poison', va encendre la torxa del que s'ha anomenat el Nou Cinema Queer.
Derek Jarman és el cineasta més premiat de la història dels Teddy. En només set edicions ja va recollir ferralla per 'The last of England', 'Edward II' i aquesta mena de biopic passat de rosca inspirat en la vida del filòsof Ludwig Wittgenstein. Tot un carnaval, amb joves promiscus de pell sedosa que es passegen en calça curta vestits com el Gall Claudi i amb la cara pintada com 'hooligans' eufòrics. Millor Film l'any 93.
Rebaixem una mica el to 'pride' policromàtic, que si no acabarem com el pallasso de Micolor. L'any 1996, Cheryl Dunye, natural de Libèria, va presentar als Teddy aquest drama lèsbic, en part autobiogràfic. La trama comença en un videoclub que ella mateixa despatxava, on un dia va trobar una pel·lícula titulada 'Plantation memories', on sortia una dona misteriosa, d'identitat confusa, que va començar a obsessionar-la.
Heu vist 'Querelle'? La del marineret llicenciós que s'abaixa els pantalons i es deixa penetrar per vells i grossos llops de mar sobre les roques, estil 'gangbang'. Rainer Werner Fassbinder és el pare del cinema 'queer' per excel·lència, inspiració d'Almodóvar i tants altres que han anat passant. En aquesta pel·lícula François Ozon adapta una de les seves obres de teatre. I sí, s'emporta el Teddy, com no podia ser d'una altra manera.
Atenció, que aquesta també va estar nominada als Òscars. Julianne Moore i Annette Bening eren una parella amb fills concebuts via inseminació artifical. Els dissabtes a la tarda tancaven la porta de l'habitació amb doble clau i es dedicaven a mirar porno gai masculí, molt 'leather', per alimentar les fantasies freudianes de qualsevol psicoanalista de segona. Mai no em va acabar de fer el pes, he de dir.
Ira Sachs se'l va endur amb una història molt carnívora, homenatge al cine dels anys de la Factory, a aquelles pel·lícules de Warhol i Morrissey on Joe Dallessandro ensenyava les seves natges de cavall. 'Keep the lights on' és una història d'amor i drogues de les que es cremen en una cullera d'alumini, amb partitures recuperades d'Arthur Russell i una línia calenta que era l'equivalent dels 90 a l'actual Grinder.
Cada cop que va a Berlín, Claudia Llosa té sort. Potser és que se n'hi va sempre amb una pota de conill a la butxaca. El 2009 va guanyar l'Ós d'Or per 'La teta asustada' i tres anys després va portar aquesta peça de poc menys de mitja hora que es va endur el Teddy al Millor curt: una crònica de la situació de la comunitat gai i transsexual al Perú, a través dels ulls d'una mare transgènere que busca la seva filla desapareguda.
Som a les pastures de la Polònia rural, en un poble amb alta taxa d'analfabetisme, on hi ha un capellà que de sobte se sent atret per un nano amb el pèl decolorat, i cada vegada que li fa menjar l'hòstia consagrada té una trempera que se li insinua per sota de la sotana. Malgorzata Szumowska ens explicava que la societat polonesa és molt homòfoba. Per això s'alegra tant que 'Amarás al prójimo' guanyés aquest premi.
Aquesta és l'última de Bruce LaBruce, pornògraf gai del subsòl, fill del 'hardcore' i el goig càrnic extrem. 'Pierrot lunaire' es va poder veure al festival de Sitges en una marató 'queer' extrem, d'aquelles que comencen a quarts de dues de la matinada i que s'acaben just a temps per anar a fer un entrepà de xoriço. Si és que et queden budells, esclar.
Discover Time Out original video
