'Mad men' a Barcelona: hi ha vida després de Don Draper!

Una vegada, Don Draper i Roger Sterling van decidir regalar-se un bon tiberi, i se'n van anar de restaurant de forquillada a fotre's fins al cul de xampany i ostres. Sempre pensem en ells quan passem per davant del Gouthier, temple del vell Sarrià, que fa anys que s’ha convertit en un referent en bivalves portades de Marennes, Normandia, la Bretanya, Irlanda i el delta de l’Ebre. Per acompanyar-les, us recomanem una copa de Baron-Fuenté Grande Réserve. Sortireu flotant. Un consell: agafeu-vos la tarda lliure, que aquell parell de bergants, imprudents, se'n van anar a la feina i l'assumpte va acabar amb una vomitera a sobre la moqueta. Mireu la foto, no té pèrdua.

Sembla un anunci de Coca-cola promocionant l'ideal ianqui, la família de postaleta, en què mare i filla són rosses i el pare té uns pectorals que semblen timbals africans. Però els memoriosos recordaran que, en el fons, l'estampa no era tan bonica: havent dinat, la família Draper espolsava la manta de pícnic amb tota la brossa i aquí no ha passat res. Cort de porcs! Llaunes, bosses, paperots bruts i alguna poma a mig rosegar. No voldreu seguir l'exemple... o sí? Que no us senti el senyor Trias, però potser si aneu a fer l'incívic a Collserola teniu la sort que després de vosaltres passarà un senglar llaminer i es menjarà la vostra ronya. Ho deixem a les vostres mans. Si us enxampen, la multa la pagueu vosaltres, que quedi clar.

Primer capítol de la cinquena temporada, Don Draper fa 40 anys, i Jessica Paré, per fer-li una sorpresa, es posa exuberant amb aquest vestit de faldilla curta i li canta 'Zou bisou bisou'. Cames escultòriques, cuixa de niló i uns quants coristes de fons fent la rèplica. A hores d'ara ja deu ser un dels moments més mítics de la història de la televisió. No teniu ganes de rememorar-lo? Aneu de pet al Klavier i feu-li la cort al mestre Joan Miró, l'estrella del pianobar, perquè us acompanyi en el teclat. Tindreu d'espectadors uns quants noctàmbuls confusos que, amb l'ajuda d'alguna copa extra, es creuran que això és 1965. Un, deux, trois, quatre!

Per fer-ho bé, hauríeu d'agafar-us una bona turca. Però res de garrafa i cervesa barata: la ruta corsària de 'Mad men' requereix còctels electroquímics i camisa blanca. Qualsevol de la llista valdrà. El Milano, pel seu encant subterrani. El Boadas, per l'armilla dels cambrers i el pentinat de la Dolors, la propietària. El Solange, un temple de la copa amb classe. El Dry Martini, per les essències americanes, i aquella porteta secreta que diu 'speakeasy'. L'Snooker, perquè ja anireu tan cecs que us clavareu l'escuradents de l'oliva a l'ull. I l'Ideal, perquè pot ser que a la barra us trobeu una pèl-roja plorant perquè el seu marit se n'ha anat al Vietnam. Si és així, convideu-la a un gimlet.

És curiós com ha evolucionat la moda des dels principis de la sèrie. Va començar que érem al març del 1960, el mig segle encara quedava a prop, i les dones encara portaven aquelles faldilles gruixudes com mantes de refugiat. Mica en mica van anar agafant hàbits més indecorosos. L'arribada de Megan a la sèrie va coincidir amb la primavera americana, l'inici de la cuixa ventilada. I l'última temporada acaba a finals del 1970, la dècada del psicotròpic i el descontrol general. Trieu la part que vulgueu, i fireu-vos 'comme il faut' a París Vintage (Rosselló, 237), a Blow (Diputació, 369) o a Le swing vintage (Bonaire, 6). Hi tenen tot el que necessiteu per anar a sopar al Waldorf Astoria sense que us prenguin per grangers d'Oklahoma.

És un fet, a 'Mad men' tothom fuma. És de l'època en què el tabac encara no estava demonitzat. Però qui pitjor porta el vici de la nicotina és la Betty, una mestressa de casa avorrida que va deixar la carrera de model per casar-se i fer de senyora de. Se'n fuma un darrere l'altre. Fins i tot quan està embarassada és una xemeneia amb bombo! Quantes carretades de cigarrets devia tenir al rebost? Potser tantes com les que us oferiran a Casa Fuster, estanc reverenciat per tots els fumadors de puros i pipa, situat al número 29 de la rambla de Catalunya. Deixeu-vos-hi caure un dia i ensumeu. És l'olor les oficines d'Sterling & Cooper, la de la cuina dels Draper, la de l'armari de totes les secretàries.

Són sis temporades, però com que l'última és doble hem pensat que us mereixíeu un 'bonus track'. No és imprescindible que us passegeu per Barcelona com si fóssiu Jon Hamm per viure la febre 'Mad men'. Tenim una mica de literatua per a seriòfils dels que es queden atrinxerats a casa que us serà molt útil per superar la síndrome d'abstinència. Comenceu pel llibre d'Errata Naturae que ha cordinat Enric Ros, amb col·laboradors estrella com Jordi Carrión –gran teòric de la ficció televisiva, entre les seves moltes habilitats– i Enrique Vila-Matas –el Don Draper del Giardinetto!–, a més d'alguns comentaris fins ara inèdits de Matthew Weiner, creador de la sèrie. Coratge, amics!