Per què no llegeixes poesia?

El dia en què en Josep Pedrals va dir que abandonava els vespres poètics a la rebotiga de l’Horiginal ens vam quedar mig orfes. Sort que encara hi tenim en Jaume Pons Alorda recitant versos apocalíptics com un Júpiter tronant, micròfon en mà, i repartint sobrassades des de tots els escenaris de Catalunya.
Labreu. 200 pàg. 15 €.

Des de la mort del mestre Francesc Garriga, Màrius Sampere s’ha quedat sol aguantant la torxa dels de la seva quinta. Ara ens torba l’ànim amb un llibre elegíac ple de bèsties refinades i savis malcarats que encara no han entès que la gràcia de viure rau en la ignorància. Doneu-li una palanca, que mourà el món.
Barcino. 80 pàg. 15 €.

Fa un parell d’anys que Unai Velasco va guanyar el premi Miguel Hernández de poesia, i va passar a l’esfera pública de les lletres hispanes. Amb 28 anys, aquest nano nascut a Barcelona ha llençat el seu segon poemari, un cant entusiasta que barreja la litúrgia del madrigal amb el crit de joventut més enèrgic.
La Bella Varsovia. 68 pàg. 10 €.

Veterana, reconsagrada i encara al peu del canó, Mireia Vidal-Conte ens té sempre alerta. Aquest nou títol està dedicat a l’avi i al record d’aquelles paperines de veces que es venien a plaça Catalunya per tirar als coloms. Alguns diuen que és un forat a la memòria. D’altres, que és dels que alimenten.
L'Afrau. 72 pàg. 12 €

Som cadàvers que busquen un taüt enmig de la ciutat. Això diu Esteve Plantada, evocant els quadres neguitosos de Grosz, les pel·lícules de Fritz Lang. Amb 'Fosca límit' ens porta de passeig per un infern d’asfalt on l’amor va embolicat en un sudari i la mutilació és com baixar a comprar el diari. “Les crostes en el mot no dit”.
AdiA. 65 pàg. 10 €.

L’hem sentit glosant amb molt d’espectacle les obres completes de Blai Bonet, i l’hem vist recitar amb espardenyes catalanes alguns poemes que sonen a epitafi prematur. Ara, Pau Vadell se sent traït. Perdó, 'Traït'. Així es diu el seu darrer llibre, on estima les ferides que graten el paper que penyen la saliva.
Poesia 3 i 4. 59 pàg. 12,50 €.

Enric Casasses, el nostre 'homo beat', va escriure 'De la nota del preu del sopar del mosso' a finals dels 70, però no el va publicar fins al 1997. Encara així, aquest petit tresor portava anys i panys fora de catàleg, i només es podia veure, que no tocar, en una vitrina de l’Heliogàbal. Aquest estiu, per fi, li traiem la pols.
Terrícola. 135 pàg. 15 €.

Adrià Targa tenia 22 anys quan vam llegir-li un poema en què parlava d’uns núvols que es feien de color de caca. Han passat cinc anys i escaig des que va endur-se el Gabriel Ferrater, i el petit Targa ha anat madurant l’estil. Però segueix sent un valent: com el fill de Dèdal, s’ha posat unes ales de cera i es proposa tocar el sol.
Ed. Poncianes. 50 pàg. 12 €.

Obra del fotògraf Leopoldo Pomés, l'home que va retratar el Xino com ningú, el que va treure la càmera a la dècada dels 60 i va documentar la Barcelona de peu de carrer, la de les parets mitgeres i els bars de cigaló obrer. Ara, amb 84 anys, publica una col·lecció de poemes inèdits, que s'obre amb un text en prosa, 'Escultura blanca', una carta d'amor.
Quaderns Crema. 44 pàg. 12 €