Gardiner dirigeix Bach

Associar els noms de Bach i Sir John Eliot Gardiner en un mateix concert és més que suficient perquè els amants de la música antiga corrin a comprar entrades. Si el mestre de Leipzig està considerat el pare de la música occidental, venerat per intèrprets i oients, el director anglès és una figura clau en la recuperació de la música interpretada amb criteris historicistes i instruments antics i un mite en la interpretació de l'obra de Bach. Des que sent un nen va entrar en el seu món que ja no s'ha pogut sostreure a l'espiritualitat inherent a l'obra del gran mestre alemany.

Per celebrar el 70 aniversari -fa anys el 20 d'abril-, Gardiner ha decidit fer-se el millor regal i, de passada, fer-lo també a milers de persones: emprendre una gira dedicada a Bach, una ascensió als cims de la música en majúscules que inclou concerts a Lucerna, Barcelona, Colònia, Londres i París amb obres que van de la Passió segons sant Joan a concerts de violí, cantates, sonates i motets, i que culminarà el dia 1 d'abril amb una Marató Bach al Royal Albert Hall de Londres: 9 hores de música de Bach ininterrompudes, a més de conferències d'escriptors i de científics. I si als neòfits els pot semblar una croada ingent, qui conegui l'aristòcrata anglès no se sorprendrà, ja que l'any 2000, per commemorar el 250 aniversari de la mort de Bach, el director ja es va embarcar en un viatge que el va dur a interpretar totes les seves cantates seguint el calendari proposat pel mateix compositor, és a dir, visitant cada setmana una ciutat diferent que el va dur a més de 60 esglésies de 14 països europeus. El pelegrinatge, com ell mateix el va definir, va concloure amb l'enregistrament de la integral de Cantates i en la publicació del llibre Bach, escrit per ell mateix.

L'obra de tota una vida
A Barcelona, el director ens visita amb la monumental Missa en si menor al capdavant del Monteverdi Choir i dels English Baroque Soloists, integrats pels solistes de l'Orquestra Monteverdi, formacions que ell mateix va fundar fa prop de 50 anys. El concert serà dimarts a L'Auditori dins del marc del Festival de Música Antiga de Barcelona.

Obra mestra de la música clàssica i segurament de tota la història de l'art, la Missa en si menor de Bach ha estat qualificada sovint com un compendi visionari de la música que després s'escriuria al llarg de quatre segles, ja que recull, com un veritable manual d'estil, la millor escriptura polifònica i contrapuntística de tot el barroc. Bach, que va escriure més de mil obres amb la rapidesa que li exigia ser el director del cor de l'església de Sant Tomàs a Leipzig -el càrrec l'obligava a estrenar una nova cantata cada diumenge- va dedicar tota la seva vida a escriure la Missa en si menor. Una de les poques peces que el Kantor va escriure en llatí, Bach va compondre la Missa de forma discontínua i utilitzant fragments d'obres prèvies -una pràctica habitual a l'època-, i no la va arribar a escoltar mai de forma completa ja que no es va estrenar sencera fins a mitjans del segle XIX, gràcies a la recuperació que en va fer Felix Mendelssohn.

Tot i ser un dels pares de la música barroca interpretada amb criteris històrics, Gardiner és un dels directors més versàtils del nostre temps, i un ferm defensor de la música del segle XX. La seva discografia va de Monteverdi a Britten, passant pel classicisme i el romanticisme, amb especial dedicació a les simfonies de Beethoven. Per poder interpretar la música del segle XIX amb tota la seva veracitat, el director anglès va fundar el 1990 l'Orchestre Révolutionnaire et Romantique amb instruments del període.