Cinc plans nocturns per l'estiu

Un bon mètode per eixamplar els límits del vostre món interior i exterior és canviar d’escenari. Atreviu-vos a trepitjar la nit desconeguda. Si sou indiekids que no us aventureu més enllà del Sidecar o el BeCool, descobriu les delícies de tirar la canya a un grup de MILF a curt termini a Luz de Gas. Si porteu pentinat a la manera de Bárcenas i desgasteu mocassí fent cua al Sutton, potser valdria la pena que intentéssiu un acostament a pin-ups tatuades i rockeres, de presència constant al Magic (elles també porten gomina). Tercera hipòtesi: si sou fans de La Pegatina, dels de rastes i mitjons colorits, passeu- vos pel Ballbreaker (Matilde, 7), heavy metal bar i pub irlandès.

D’acord. Us heu quedat sense vacances espectaculars, i no podreu anar a cremar la pista del Berghain de Berlín o a investigar els bars de punk-rock del cantó més salvatge del Bowery novaiorquès. D’acord, no passa res. Us proposo un pla realista i agradable: fixeu-vos una ruta d’unes quantes cocteleries de les bones –insisteixo en el realisme, això val calés– i aneu de barra en barra demanant als mestres que us disparin el seu millor tret, la seva especialitat. Així, a primer cop d’ull, podríeu començar pel Negroni (Joaquín Costa, 46), creuar el carrer i anar al Tahití (Joaquín Costa, 39), pujar Eixample amunt fent via cap a La Martinera (Muntaner, 102) i acabar aquest civilitzat passeig etílic a l’Slow (París, 186). Un passeig brutal per la cocteleria clàssica, caribenya, i també l’avantguarda més genial, amb efectes especials i sense (em refereixo a La Martinera i al Slow, respectivament). Tot plegat, per uns 35 euros, més o menys.