El Marula fa 4 anys

La nit de Barcelona és un poliedre complex, amb moltes cares que reflecteixen la seva oferta, i no només es compon dels grans clubs amb programació de DJ internacionals. Hi ha molt més a l'escena en un teixit que inclou des de sales de música llatina fins a les ja clàssiques discoteques per a adults de més de 50 anys, i en la qual no hem de menysprear el gran oblidat de tota aquesta història: el petit local per a la música en directe i els DJ fins a les 3 de la matinada. Aquí és on trobem un nucli de resistència anomenat Marula Café, que en els seus quatre anys de vida ha tornat a desplaçar el centre d'atenció de la vida nocturna del Gòtic i la part baixa de la Rambla al mític carrer d'Escudellers.

Al Marula s'ha confeccionat amb amor una programació setmanal que ha ocupat un espai que els altres clubs no han volgut omplir: funk, soul, reggae, rock primitiu i tota aquesta llarga tradició de la música negra popular, amb esperit tan festiu com didàctic.

Fer quatre anys amb aquesta oferta i aquestes dimensions, i més sabent com estan les coses –més gent de la que voldria es queda a casa per estalviar els caps de setmana– és una cosa de molt mèrit, i això cal celebrar-ho cada aniversari. I aquesta setmana el Marula Café està fent tot el possible perquè l’efemèride no passi sense repercussió.

Per a ells és un moment important, un moment per dir-se que cal continuar endavant amb tot l'entusiasme. Per això aquest dilluns va haver-hi un concert especial, de la mà del combinat japonès Osaka Monaurai, i aquest dissabte tenim la segona part de la festa, amb un concert de The New Mastersounds (amb un DJ set de Florian Keller), a partir de les onze de la nit.

The New Mastersounds són anglesos, però comparteixen el mateix esperit que Monaurail: després d'estudiar-se de memòria el llibre d'estil del rock fusió dels 70, i de saber trobar la fórmula per encabir influències de funk a un discurs que beu d'artistes com The Soft Machine, Jimi Hendrix o Frank Zappa, han trobat l'equilibri ideal entre la música negra de ball amb segell intemporal i les cançons de més fàcil digestió. Si cal parlar de new funk o nova psicodèlia, els de Leeds són tota una institució amb molt ofici i el carisma suficient per oferir concerts explosius d'aquells on cal estar ben mort i fred per no passar-ho bé. I si això passa, hi ha pla B amb Florian Keller, un DJ amb base a Munic que descriu el seu so com funk pur però en el sentit més ampli del gènere, amb un ull fix en les tendències més innovadores que provinguin del hip-hop o el house.