No és ironia, més aviat una deliciosa casualitat: Ker Club, la nova discoteca de Juan Arnau -factòtum de Florida 135 i del festival de Los Monegros- és porta amb porta amb la Conselleria de Benestar Social i Família. Obre l'onze d'octubre.
Aquest empresari de la nit i el ball -l'únic del gremi que podem qualificar d'ideòleg- sempre ha defensat ball i sarau com una activitat terapèutica, i ha fet negoci de l'oci, sempre amb la família: els seus avis van obrir una sala de ball a Fraga en plena postguerra, que el seu pare va convertir en discoteca als 70, i el mateix Arnau fill va ajudar a convertir en un dels puntals techno d'Europa (incís: Arnau pare va morir l'any passat. A tocar de la vuitantena, compartia sessió amb techno kids a altes hores de la matinada i al dia següent treballava). I va ser per la família que Arnau va tancar el Row14 fa quinze dies: "La nostra és una empresa familiar i ens agrada estar al darrere dels negocis que fem. Ens vèiem desbordats".
La importància de la sala B
El majestuós club de Viladecans tanca i reapareixerà com a sessió arreu d'Europa i Espanya. I Ker no és ni una droga sintètica ni un topònim cèltic: "És un homenatge a la meva àvia, Francisca Ibarz Quer, impulsora del primer Florida". L'empresari -que puntualitza que no són els propietaris del club, sinó que gestionen "tot el disseny, el personal i la direcció artística- pronostica que el Ker "serà un xic diferent del que esteu acostumats a Barcelona". Més que una discoteca amb cocteleria, serà una "cocteleria de luxe amb discoteca".
La diferència és al pot petit: hi ha una sala gran, amb una capacitat per a unes 1.300 persones, i una sala B, una cocteleria amb cabina de DJ, que marcarà la diferència. "La sala B no ens ha funcionat mai", reflexiona Arnau "perquè els escenaris petits no podem competir amb el gran, on es programa".
Ara ho faran diferent: astres com Laurent Garnier o Carl Cox, "quan arriben a aquest nivell volen fer coses especials. Carl Cox vol fer house en lloc de techno, no pas ser tot el dia el Cox de Los Monegros". I en aquesta cocteleria amb capacitat per a 200 persones això serà habitual.
Una discoteca per a adults
La sala gran estarà dedicada a "música més comercial", amb totes les cometes del món: inauguren el dia 11 amb Art Department i Arnau vol deixar clar que Ker no és un club per a la gent jove que només vol botar i estripar. "Aquesta sala està pensada per a gent de més de 25 anys que s'ha criat amb l'electrònica i no vol tornar al rock, però que vol una electrònica més sofisticada, amb arrels soul i funk", puntualitza.
Passejant per un soterrani encara en obres, m'assenyala les virtuts de la sala en un futur immediat: una sonoritat increïble, amb nivells de volums diferents per poder parlar a la barra, un sistema de leds on tothom es podrà veure i lluir sense foscor, copes a preus assequibles, cinc portes perquè la gent circuli... "Un local càlid i acollidor com el que hauria fet Javier Regás", resumeix.
Per Arnau, el difunt interiorista de Bocaccio -i Florida 135-, a banda d'un amic, és "un geni que mai va copiar de ningú", i han seguit les seves creences fil per randa "per fer de Ker una extensió del saló de casa", seguint la filosofia de respecte amb el públic que sempre ha marcat la gestió d'Arnau.
Als antípodes del Madrid Arena, vaja, no puc evitar comentar. "Molt trist. A la nit, els joves només volen sortir una mica d'aquest infern que es viu de dia. John Aquaviva m'explicava que a Belgrad la gent ballava mentre queien bombes. Prendre dues copes, ballar, relacionar-te... és una necessitat vital que no pots triar si ets jove", sentencia. I com diu ell, encara no s'ha inventat res millor que una disco per fer això.