Psycho, dos anys de bon rock and roll

Com un huracà, el Psycho s'ha endut fa temps les nits d'aquells que estimen el rock'n'roll i sobretot dels que estàvem farts de tant disseny i tanta llum halògena. Birra i bona música és el que la majoria esperem d'un bar. I tirant llarg, que els cambrers siguin simpàtics i que ens envoltin guapos i guapes com si fos la fi del món. D'aquest material, al Psycho en van servits i se'l gasten.

Nota per a insatisfets: si ja hi has estat i la fauna no arriba a les teves expectatives, te'l pots pintar a l'oli perquè al cap d'unes quantes cerveses tots els gats són panteres i les panteres van de casament. Molta bèstia sense gàbia corre per les parets d'aquest club.

Antic bar de rastes
Potser encara algú es recorda del Cabart, un bar farcit per les rastes descomunals del seu propietari que ocupava el mateix local del carrer de Piquer. D'aquella època prèvia, en queda un llum en forma de personatge inquietant a un costat de la barra i poca cosa més. El Psycho no està per orgues. Podria ser la nostra habitació d'adolescents, parets estucades farcides de pòsters de la història del rock'n'roll i alguna guixada de boli.

Als murs esgrogueïts d'aquest club, hi pengen cartells de The Small Faces, The Who, els Stones, MC5 i, esclar, Ramones. Perquè el Psycho és com una cançó curta de rock'n'roll, tan senzilla i perfecta que no aconsegueixes que et marxi del cap.
El màxim responsable de la personalitat del club és el seu amo, en Charly, una cara que sonarà als barcelonins amants de la música. Aquest individu, de samarreta negra, cella partida i somriure generós, va treballar com a dependent en una de les botigues emblemàtiques de la ciutat, Discos Castelló.

I a més, actualment, compagina la feina darrere la barra amb l'ofici de promotor musical. Segur que no li va costar gaire convèncer The Meows, Fuckin' Bollocks i Santa Rita perquè toquessin el divendres passat a la festa d'aniversari del Psycho a l'Apolo. Se celebraven dos anys d'existència del club. El Psycho i l'Apolo comparteixen túnel nocturn. A la matinada, quan el Psycho tanca, l'Apolo acull els resistents que volen allargar la nit.

Un bar de músics
El Psycho és un bar de músics i els seus amics. Cada nit del cap de setmana, si teniu temps per avorrir-vos, podreu comptar quants clients formen part de bandes. Entre els habituals, segur que no hi falta en Vicente, el cantant de Tarántula, i algun dels membres dels Fuckin' Bollocks

També s'hi acosten aquells que encara no han tret disc. Si l'alegria rockera us ho permet, i arribeu al final del local, hi trobareu el senyor o la senyora discjòquei que canvia cada setmana. Als plats del local del Poble-sec, s'hi convida músics i DJ de l'escena local que respectin sempre la filosofia rockera del bar. Del rockabilly al garatge i amb aproximacions al country, però sense allunyar-se del so d'una guitarra. Al Psycho són puristes i la parròquia també ho és. Així que tots contents, aneu a escoltar techno a un altra banda. De tant en tant, organitzen algun concert de bandes locals. Mentre la cervesa estigui freda i corri pel tirador, el club va sol.

El Psycho s'emboteix cada nit el vestit d'una festa d'institut per a repetidors. Rock'n'roll, cervesa i alguna proesa a la matinada, com ara recordar el camí cap a casa.